Marta Giné Janer explica amb naturalitat que la novel·la ‘La catedràtica i la petita Cort dels miracles’ va ser inspirada per la seva pròpia experiència laboral. “Jo soc una persona que he cregut molt amb la institució pública i amb les institucions públiques com a mitjà de fer un món més just.” Per a Giné, la funció pública ha estat més que una sortida professional, atès que va convertir-la en un espai on poder observar la societat i les institucions, arribant a la conclusió que hi ha moltes coses que podrien millorar. “Arriba un moment en què sento la necessitat de transmetre que ho hauríem de fer una mica millor tots, tots plegats”, confessa. Un impuls que va veure’s reflectit en la seva escriptura.
Per Giné, la seva novel·la és una manera d’alçar la veu per denunciar o indignar-se davant d’allò que no funciona, mantenint-se fidel al seu entorn i la seva experiència. “Llavors el que he fet és, amb el meu terreny conegut, ja que sempre escrivim sobre el que coneixem, fer ficció per denunciar o indignar-me per les coses que no funcionen bé a la institució”.
Marta Giné és especialista en els camps de la filologia i la traducció, àmbits que també han marcat la seva forma d’escriure. “Jo crec que sempre he tingut una miqueta aquesta vocació per escriure. Ara que ja estic una miqueta més lliure potser li dono curs amb aquesta vocació que jo crec que ja està a dins meu”, reconeix l’escriptora. Afegeix també que conciliar les seves passions amb la vida familiar i professional no ha estat senzill. “Per a una dona és difícil compaginar la feina, la família i una vocació“.
Els personatges de la novel·la són un reflex de com interpreta Giné aquesta realitat i la condició humana. Els dos més estimats per l’autora són: La Carina, una fisioterapeuta que és qui impulsa a la professora d’universitat a parlar, i la mateixa professora, que realitza un trajecte vital. “Jo diria que són els preferits i els més tendres de la història”. Giné explica que tot el que viu i observa es guarda en un “calaixet” que després es plasma en la ficció.
La novel·la també es nodreix de referents literaris com Josep Pla i Joan Fuster, que han inspirat a la mirada de l’escriptora com a referents clàssics, combinant-los amb la seva pròpia veu lírica i intimista: “Són dos referents clàssics per mi i que es complementen”. Aquesta barreja de cultura, ironia i sensibilitat li dona a la seva obra un caràcter únic.
Giné també utilitza el títol del llibre com a metàfora. ‘La Cort dels Miracles’ és una crítica i una ironia subtil sobre la societat i la mateixa naturalesa humana. “L’engany és molt freqüent… Dir una cosa per una altra, de fer una cosa i pensar-ne una altra. I va ser en aquest sentit”. L’escriptora reconeix que el seu objectiu és que el lector reflexioni sense perdre l’atractiu narratiu i la sensibilitat que els propis personatges transmeten.
L’autora de ‘La catedràtica i la petita cort dels miracles’ avança que els seus següents projectes personals són la traducció dels ‘Contes Cruels’ de Villiers i una reflexió literària sobre el pas del temps: “És pensant en els meus nets i en coses que jo ara els preguntaria als meus pares”. Giné ha demostrat que escriure també és un acte de transmissió generacional.
