Un equip internacional d’investigadors, amb participació de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha descobert un planeta tardà que desafia les teories establertes sobre la formació planetària. Publicat a la revista ‘Science’, l’estudi ha analitzat el sistema de l’estrella nana vermella LHS 1903, on el planeta més exterior és rocós, malgrat que les teories prediuen que els planetes més llunyans haurien de ser gasosos. L’observació ha apuntat que es podria haver format més tard i en condicions diferents dels altres planetes. Un fet “atípic”, segons els investigadors. El treball, planteja noves línies de recerca per entendre com es creen els planetes fora del Sistema Solar.
Els vuit planetes del Sistema Solar es classifiquen en rocosos i gasosos: els interiors (Mercuri a Mart) són rocosos, i els exteriors (Júpiter a Neptú) són gasosos. Segons Ignasi Ribas, investigador de l’ICE-CSIC i l’IEEC, “aquest patró general s’ha observat comunament a tot l’univers i és el que prediuen les teories actuals sobre la formació de planetes”.
Fins ara, el sistema de l’estrella LHS 1903 seguia aquesta expectativa, però observacions del satèl·lit Cheops de l’ESA han mostrat que el quart planeta, el més llunyà, és rocós. Thomas Wilson, de la Universitat de Warwick, ha indicat que el sistema presenta un ordre rocós-gasós-gasós-rocós, una disposició inusual segons les teories convencionals.
Les teories de formació planetària expliquen que els planetes interiors són rocosos perquè la radiació de l’estrella dispersa el gas, mentre que els planetes exteriors acumulen atmosferes gasoses. Així, el descobriment de Cheops suggereix que els planetes podrien formar-se en moments diferents, una idea anomenada formació endins cap a fora, proposta fa una dècada però fins ara sense evidència clara.
En aquest sentit, Wilson ha explicat que aquest planeta exterior podria haver-se format quan el sistema ja havia perdut gran part del gas necessari, creant un entorn empobrit de gas que ha donat lloc a un petit món rocós.
Els investigadors han assenyalat que aquest cas podria ser atípic o el primer exemple d’una tendència encara desconeguda en la formació planetària, obrint noves línies de recerca per entendre com es formen els planetes fora del Sistema Solar.
