L’ús social del català ha davallat durant el primer quart de segle en detriment del castellà i altres llengües. Fa vint anys eren molts els àmbits en què el català era la llengua principal, fos en exclusiva o predominant respecte del castellà; passava entre el grup d’amics i els companys d’estudis i feina, en el comerç o la salut. Però segons la darrera Enquesta d’usos lingüístics (publicada el 2025), ha perdut aquesta condició en tots els contextos analitzats ara i l’any 2003. Amb els amics, l’ús exclusiu del català ha caigut fins al 15%, davant del 31% que es relacionen només en castellà, quan fa vint anys ambdues empataven. I com a llengua d’ús principal, baixa per sota del 30% amb les amistats, també per sota del castellà.
Segons mostra l’enquesta, la reculada en l’ús social del català és general i ha tret la condició de llengua majoritària en tots els àmbits analitzats ara i fa vint anys. En aquest sentit, cal dir que el català entre amics no ha retrocedit més que a les llars, en el comerç o entre el personal mèdic, amb baixades en termes relatius d’entre 12 i 14 punts percentuals respectivament en l’ús que se’n feia al tombant de segle. Això sí, hi ha tres contextos en què fa dues dècades el català era més netament llengua majoritària -exclusiva o predominant en combinació amb el castellà- amb més del 50% dels parlants, i que ara ja estan per sota del castellà. Són el petit comerç, la banca i el personal mèdic.
FORTA CAIGUDA A PONENT
Pel que fa als àmbits territorials, a les comarques de Ponent el percentatge de població que té exclusivament el català com a llengua habitual en cada àmbit ha baixat més de 25 punts en aquestes dues dècades, passant del 76,5 al 51,1%; de la resta, el 26,1% utilitza habitualment el castellà, el 6,9% català i castellà, el 6,6% castellà i altres i el 7,1% altres llegües i combinacions. Mentre, a la regió de l’Alt Pirineu i Aran l’ús habitual ha passat del 71,7 al 50,5% i l’ús del castellà supera el 30% i 11,4% ho fa en altres llengües. Quant a la freqüència amb què els parlants inicien converses en català, a Ponent és el 45,4% de les persones i un 46,9 el tenen com a llengua d’identificació, mentre que al Pirineu i Aran és d’un 51,2% i un 52,8%, respectivament. Cal destacar que el 2003, al voltant d’un 7% de la població de Ponent havia nascut a l’estranger, mentre que al 2023 superava el 22%; al Pirineu i Aran, la població nascuda a l’estranger ha passat del 8 al 20%.
L’entorn metropolità segueix sent on el català és més exigu, i només el 24,7% el tenen avui com a llengua d’ús exclusiu, mentre que a Girona l’ús habitual del català voreja el 45% de la població quan fa vint anys arribava al 70% de la població. El territori on més habitual és l’ús exclusiu del català segueix sent les Terres de l’Ebre, amb un 66,5% dels seus habitants (amb tot, es registra un retrocés de 23 punts respecte del gairebé 90% que el parlava exclusivament el 2003). La Catalunya Central és el segon territori amb més parlants habituals (59,6%), i també el lloc on menys ha retrocedit.
La involució del català com a llengua habitual no és directament proporcional a la crescuda del castellà, ja que el que també ha succeït en aquests anys és un creixement significatiu de població que empra terceres llengües.
