Afegir un tercer fàrmac, concretament Palbociclib, al tractament estàndard de càncer de mama avançat HR+/HER2+ allarga de 29,1 a 44,3 mesos la mitjana de supervivència lliure de progressió entre pacients amb aquesta malaltia. És el que ha constatat l’assaig internacional fase III ‘Patina’, que s’ha publicat recentment al ‘New England Journal of Medicine’. El benefici es tradueix en una reducció del 25% del risc de progressió o mort, i es manté de forma consistent en tots els subgrups clínics analitzats durant una mitjana de seguiment superior a 53 mesos. A Espanya i Portugal, la investigació l’ha coordinat el grup acadèmic Solti i ha comptat amb la participació de 19 hospitals i 113 pacients de l’Estat.
La investigadora principal de l’estudi a Espanya, Eva Ciruelos, ha considerat que els resultats obtinguts marquen “un abans i un després” en el tractament de càncer de mama HER2 positiu amb receptors hormonals. “Per primer cop, un assaig fase III demostra que una estratègia de manteniment pot prolongar de manera molt significativa el temps, fins a la progressió en pacients que han respost o estabilitzat la malaltia després del tractament d’inducció”, afirma Ciruelos.
Actualment, l’estàndard de tractament per a aquest tipus de càncer combina quimioteràpia amb doble bloqueig anti-HER2. És un abordatge que, segons els investigadors, ha millorat el pronòstic “notablement”, però “hi ha marge per optimitzar la fase posterior al control inicial de la malaltia”.
A l’estudi s’ha avaluat si afegir Palbociclib al tractament de manteniment, després d’entre quatre i vuit cicles de quimioteràpia d’inducció, podia endarrerir la progressió del tumor. Segons l’equip científic, els resultats “confirmen” la hipòtesi i “consoliden el manteniment com una estratègia terapèutica amb impacte clínic real”.
Aproximadament, el 10% dels càncers de mama són del tipus HR+/HER2+, un subtipus “històricament complex”, afirma l’equip. Per això creuen que els resultats de l’estudi obren la porta a cronificar la malaltia en un nombre creixent de pacients, tot prologant no només la supervivència, sinó també el temps sense progressió i sense necessitat de noves línies de tractament.
