El vigor cultural de Catalunya, essencial per constituir una nació, és el que ha permès sobreviure a tots els embats de la Història. Segons un informe del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, a Catalunya hi ha 4.260 associacions culturals registrades. L’estudi és de fa temps i la xifra ha pogut canviar a la baixa, perquè el recompte es va fer a partir d’entitats actives, amb membres participatius, voluntariat i activitats programades. Tanmateix, si mirem la Xarxa d’Entitats i Unions (XEU), la xifra es dispara fins a les 9.124 entitats dedicades a promoure “l’art, la història, el folklore, la lectura i altres expressions culturals”. La XEU considera que “aquestes associacions preserven el patrimoni i fomenten la participació ciutadana”. El gran boom associatiu va començar a les acaballes del franquisme. De fet, va ser l’esclat cultural el que va empènyer a l’abisme la dictadura. L’activisme cultural va ser el nucli de l’activisme polític. És el que Jordi Pujol va definir com “primer fer país i després fer política”. De fet, acaben sent la mateixa feina. Les circumstàncies han canviat i molts sectors de l’activisme cultural pateixen un dèficit de relleu generacional. Així ho han manifestat el president i la vicepresidenta del Centre d’Estudis d’Altafulla, Josep Magriñà i Olga Arnau, als quals he conegut aquesta setmana. Tot i el plany per la manca de recanvis al capdavant de l’entitat, el Centre d’Estudis d’Altafulla disposa de més de 300 socis que paguen la quota. El dinamisme de l’entitat és un exemple per a arrencar el jovent de les pantalletes.
Sessió: No iniciada
