Una de les preguntes que ens fem molts que ja lluïm més jovialitat per esperit que per edat és on són els joves avui dia? Fa uns anys, la Zona dels Vins era el punt neuràlgic de trobada de les diferents tribus juvenils, però des que en aquell enyorat racó de la ciutat només mantenen el tipus ‘garitos’ amb solera que es poden comptar amb els dits d’una mà, ningú no sap on es concentra la joventut actual.
És clar que això del colorit i varietat de propostes amb els anys s’ha condensat en una pijoteria galopant, a qui més farisea, però de totes maneres la gent jove se suposa que també surt. Ja no existeix allò d’anar a fer unes birres en sortir de classe o de la feina.
Sembla que els ordinadors han absorbit el cerebel a molts imberbes que a sobre musicalment ho tenen tot per la via fàcil i gratis. Enrere van quedar aquells temps en què ens reuníem a casa d’algun amic per gaudir del que és nou dels nostres grups favorits o quan anàvem al Malasaña, per exemple, per escoltar les novetats rockeres.
També han passat a la història aquells intercanvis de discos o quan es feien enregistraments variats a les eternes cintes de casset. Ara ho fiquen tot en un MP3 i marxant. La vida fàcil s’ha carregat el poc romanticisme que ens queda i és molt dolent que estigui afectant la música, una de les poques arts nobles capaç de conviure amb tots els estats d’ànim.
Les màquines devoren les neurones de l’ésser humà i l’oci col·lectiu llangueix. Ja no hi ha interès per res, el present és un calvari i seguim intentant sobreviure en aquesta estafa de societat. La penya no té un euro i el pitjor de tot és que no hi ha relleu generacional… Oh yeah!
