L’esperança de vida és molt més hereditària del que es pensava

La genètica pot explicar aproximadament més d’un 50% de l’esperança de vida humana, cosa que suposa el doble del que s’estimava i suggereix que aquesta és una força central a l’envelliment humà, segons un nou estudi basat en models matemàtics. Una investigació que publica ‘Science’, encapçalada per l’Institut Weizmann de Ciència (Israel) i realitzada amb dades de cohorts de bessons, indica que l’esperança de vida és molt més hereditària del que es pensava. Investigacions recents amb bessons estimaven que la genètica podia explicar un 20 i 25% de l’esperança de vida, mentre que estudis genealògics a gran escala suggerien que és tan baixa com el 6%, indica l’article. Tot i això, el nou estudi considera que “aquestes estimacions es veuen esbiaixades per la mortalitat extrínseca”, és a dir, la deguda a factors com accidents o infeccions. L’equip va utilitzar models matemàtics i anàlisi de cohorts de bessons criats junts i per separat de Dinamarca, Suècia i Estats Units, per desentranyar les fonts de mort intrínseques i extrínseques. Un cop es tenen en compte les morts per causes externes, els autors assenyalen que la contribució genètica a l’esperança de vida humana “augmenta dràsticament fins aproximadament el 55%”, cosa que suggereix que la genètica és una força central en l’envelliment humà, explica Science. Comprendre fins a quin punt l’esperança de vida humana ve explicada per la genètica és una qüestió central en la investigació sobre l’envelliment, però mesurar-ne la influència genètica en la longevitat continua sent un repte. Tot i que s’han identificat alguns gens relacionats amb l’esperança de vida, les forces ambientals externes, com les malalties o les condicions de vida, exerceixen una influència poderosa en la durada de la vida d’una persona i sovint oculten o confonen els possibles efectes genètics. Les estimacions assenyalades per l’estudi alineen l’esperança de vida humana amb l’heredabilitat de la majoria dels altres trets fisiològics complexos i amb l’esperança de vida observada en altres espècies.  Els resultats de l’estudi reforcen l’enllaç entre genètica i longevitat, però la xifra del 55% depèn de les decisions de modelar i de condicionar l’anàlisi a la supervivència fins a determinades edats mínimes, cosa que pot afectar una mica les correlacions.