“A dalt de la muntanya que domina l’hermosura dels termes lleidatans hi ha un campanar fet per titans o per homes de raça gegantina”. Amb aquests versos definia Magí Morera la Seu Vella a Lo Campanar de Lleida, un poema que és un imatge en sí i que dona fe de la importància de l’antiga Catedral tancada per Felip V després de la Guerra de Successió. En qüestió de campanars, però, cadascú té les seves preferències i a les terres de Ponent fins i tot hi ha una ruta que, talment com si fos els Carros de Foc, planteja una visita als principals campanars del territori. Es diu Fars de Ponent i passa per Santa Maria de Balaguer i de Cervera, Santa Maria de l’Alba de Tàrrega, el Pilar d’Almenara d’Agramunt, l’Assumpció de Maria de les Borges Blanques o Sant Miquel d’Os de Balaguer, per citar només alguns noms. I és que de campanars en tenim molts i d’esplèndids. Tant de bo algú pensés en aquesta ruta (afegint-hi la Seu Vella, és clar) per bastir una candidatura a Patrimoni de la Humanitat. Perquè més enllà de tocar quarts i hores (si és que hi havia rellotge) els campanars han fet una funció social de primer ordre. I sinó només cal fer un repàs als tocs de campana (i d’això a Os en saben un munt) que servien per avisar la gent de l’arribada de tempestes, de la presència de malfactors pels entorns rurals o per informar de la mort d’algú. Són una autèntica encliclopèdia els tocs de campana com ho són també els estils de campanar que podem trobar al nostre país. N’hi ha de tota classe i de tots els gustos. Els octogonals que senyoregen Lleida i Cervera, per posar dos exemples, els d’espadanya o els romànics que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat a la Vall de Boí. De campanars també n’hi ha d’escapçats (com el de Camarasa). Algú explica, i no deu ser pas així, que li feia ombra a algú del comitè i que el va fer tallar. Sigui com sigui tothom es pregunta el perquè està així el seu campanar. Com es pregunta també la gent de Rosselló per què no es pot reconstruir el seu campanar, que es va esfondrar de manera molt violenta ara fa deu anys. Ahir van recordar l’efemèride i la reivindicació per tornar-lo a aixecar hi és. Caldria que el bisbat (i les institucions) fossin receptius a la demanda.
Sessió: No iniciada
