Recentment Idescat ha publicat les xifres provisionals del PIB dels municipis catalans de l’any 2023 i un avanç del 2024. És interessant aprofitar l’avinentesa per parlar una mica de les dades que presenta l’economia de la ciutat de Lleida. Podem avançar que són millor, més positives, que les que fan referencia a la província, res a veure, i que tampoc no fa molt va publicar l’Institut Nacional d’Estadística. No ens ha d’estranyar aquest signe diferent entre capital i província si tenim en compte la desigual distribució de la població entre les comarques adscrites a la demarcació de Lleida. La capital concentra quasi la tercera part de la població total de totes les comarques, concretament el 32%, i aquesta concentració demogràfica es tradueix, a la vegada, en concentració també econòmica. Tant de bo tinguéssim una demografia molt més igual per tenir també una activitat econòmica molt més homogènia, tanmateix avui hem de parlar de l’evolució del PIB i del PIB per persona.
Si agafem les dades dels últims quinze anys, els que van del 2011 al 2024, Lleida capital va tenir el creixement més important del PIB per càpita de les quatre capitals catalanes, concretament, l’augment va ser del 42,6%, dos punts i una dècima per sobre de Girona que ha estat la segona en l’ordre de creixement.
Agafem, ara, un altre període, el que va des d’abans de la pandèmia per covid fins l’últim any del que es tenen xifres, és a dir, del 2019 fins el 2024. També en aquest període el PIB per càpita de Lleida va tenir un notable augment, encara que en aquest cas un punt i sis dècimes per sota del de Girona, Lleida va enregistrar un increment del 23,1% i Girona 24,7%, respectivament, en tot cas també aquestes dues capitals van tenir, com hem comentat, el més alt increment en el primer període de quinze anys analitzat.
Aquests percentatges ens venen a dir que Lleida va superar positivament, almenys en el context català, tant els efectes de la crisi econòmica i financera de finals de la primera dècada d’aquest segle XXI i també la caiguda de l’activitat que va suposar la pandèmia, amb un descens del PIB molt superior al que es va tenir en la crisi assenyalada. Per sectors s’ha de destacar el fort pes que ha adquirit el sector serveis. Les dues capitals que presenten un més alt increment en el sector esmentat són Barcelona i Lleida, amb un pes del sector serveis sobre el total del VAB (Valor Afegit Brut), del 90,5% i 85,9%, respectivament. És un fet universal que l’economia de les ciutats se centri en el sector terciari, però en el cas de Catalunya que Barcelona i Lleida siguin les capitals amb més alta participació del sector que estem considerant s’explica per la demografia molt més desigual de totes dues comparades amb Girona i Tarragona. A Lleida, Tàrrega, el segon municipi més gran en població després de Lleida té només el 13,0% de població que Lleida i en el cas de Barcelona l’Hospitalet de Llobregat el 16,7% de la població de la capital. Aquesta diferència incideix directament en la centralització dels serveis i en els efectes de la capitalitat (Barcelona a més la del país).
Si Lleida vol mantenir aquest ritme ha de començar ja a aplicar models de creixement territorial, ara que tenim el POUM elaborant-se és una bona oportunitat per aprofitar la bona situació de la ciutat i jugar així dos papers fonamentals, el logístic i la fabricació d’inputs per les dues àrees metropolitanes de Barcelona i Saragossa i mercats estrangers.
