Soc usuari habitual de l’AVE per necessitats de viatjar a Madrid. Sense ser maquinista vaig percebre que el tren no anava fi. A finals de 2023 vaig escriure en aquest mateix espai el següent: “He fet un viatge a Madrid, d’anada i tornada, amb AVLO (Alta Velocitat Low Cost). He acabat baldat. El comboi és igualment ràpid que l’AVE, però la comoditat del trajecte no té res a veure. Quan el tren agafa velocitats punta trontolla de banda a banda de la via, com si fos El Tren de la Mina de PortAventura. Ara entenc per què els seients de l’AVLO porten agafadors de mà”. Al setembre de l’any passat, Renfe anunciava la supressió de tots els serveis low cost de la ruta Madrid-Barcelona. Les raons aportades per la companyia van ser que volien “assegurar el funcionament correcte del servei Madrid-Barcelona després de detectar una avaria en la infraestructura”. La companyia va informar de la substitució de bastidors afectats i del “reforçament de les inspeccions”. Però els AVLO no han tornat a circular. Ara hem sabut que els problemes de les línies d’alta velocitat van més enllà. Ha calgut que passi una tragèdia com la d’Adamuz per certificar que el manteniment de les infraestructures d’alta velocitat no respon a les necessitats de l’increment de circulació i del pas del temps. Alhora, l’accident de Gelida el que ha fet, en aquest cas, és certificar dramàticament que la xarxa de Rodalies de Catalunya és un desastre. Com que les desgràcies no venen soles, també ha caigut de retruc l’autopista AP-7, la principal artèria per carretera del país. Catalunya està col·lapsada. Què més ha de passar per fer palès el dèficit de finançament que patim?
Sessió: No iniciada
