El pes perdut per les persones tractades amb els reeixits fàrmacs aprimadors basats en l’hormona GLP-1 torna en menys de dos anys i amb això les afeccions cardíaques i metabòliques associades al sobrepès, segons ha constatat una metaanàlisi recollida aquesta setmana.
El desenvolupament de medicaments per al control del pes, com els agonistes del receptor del pèptid similar al glucagó tipus 1 (GLP-1), ha transformat, per bé, el tractament de l’obesitat fins al punt que l’Organització Mundial de la Salut ja els reconeix com a essencials per a la humanitat i considera que han de ser universalment accessibles.
Per comprovar si els beneficis es mantenen en cas d’interrompre el tractament, un equip internacional d’investigadors ha analitzat 37 estudis publicats fins al febrer del 2025, amb un total de 9.341 participants. La durada mitjana del tractament amb fàrmacs per a la pèrdua de pes va ser de 39 setmanes (uns 3,2 anys).
Un seguiment mitjà posterior d’uns 3 anys, de mitjana, va constatar que, després de deixar els fàrmacs, els pacients van recuperar el pes a un ritme aproximat de 0,4 quilos al mes i la majoria havien tornat al pes anterior en 1,7 anys.
D’aquests 37 estudis se n’extreu que tots els marcadors de risc cardiometabòlic que havien millorat amb la pèrdua de pes, com ara el colesterol alt, la hipertensió arterial o la diabetis, tornessin als nivells previs al tractament en un termini d’1,4 anys després d’interrompre els fàrmacs.
Els investigadors també han vist que la taxa de recuperació de pes després de deixar de prendre medicaments per aprimar-se és gairebé quatre vegades més ràpida que el canvi de pes que es produeix després de modificar la dieta o el nivell d’activitat física.
“Aquesta evidència indica que, malgrat el seu èxit en la pèrdua de pes inicial, el tractament puntual amb aquests medicaments per si mateix no és suficient per controlar el pes a llarg termini”, conclouen els investigadors.
