L’amic Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, destinat al santuari del Miracle, al Solsonès, em felicita Nadal amb el llibre de poemes de Carles Salvador Nadal, flor cordial. L’escriptor valencià Carles Salvador fou un dels artífexs de la normalització ortogràfica del valencià, del qual parlarem un altre dia amb motiu de l’última bajanada de voler canviar l’accent obert del topònim València. Avui, tinguem la festa en pau i parlem dels poemes de Carles Salvador. M’ha fet especial il·lusió retrobar-me amb un poema que la meva padrina recitava cantat. Es tracta del Romancet de la Maredeueta, la primera estrofa del qual fa així: “La Mare de Déu / quan era xiqueta / anava a costura / a aprendre de lletra / amb son coixinet / i la cistelleta”. Segueix el poema: “La Mare de Déu / quan era xiqueta / tothora pregava / dins la cambra d’ella / els ulls cap al cel / i agenolladeta, / les mans ajuntades, / la cara serena, / somrís en els llavis / i al cor lluna plena. / Un àngel del cel / un dia li deia: -Déu vos guard, Maria, / de gràcia plena. / Amb vós, el Senyor / que tot el món crea./ Ja sóu beneïda / més que altra donzella./ La nit de Nadal / i en una coveta / de vós naixerà / el Fill que hom espera./ Els àngels del cel / faran la gran festa./ La Mare de Déu / quan era xiqueta / vestit que tocava / es feia de seda; / la flor que collia / es tornava estrela / raïms d’or i sucre / els fruits de palmera / i l’aigua del pou / es feia més fresca / si beure volia / la Maredeueta”. El llibre acaba amb un sonet els darrers versos del qual fan així: “Ai, dolça nit! Ai, Jesús! Ai, bon Déu! / Féu, Vós, Senyor, ja que tot ho podeu, / que siga sempre la nit de Nadal”. Se li ha girat feina al bon Déu!
Sessió: No iniciada
