Qui més qui menys per aquestes dates haurà vist per televisió alguna de les versions del Conte de Nadal de Charles Dickens, una obra del genial novel·lista anglès que és una al·legoria del Nadal a través de la història de l’avar Mister Scrooge. El fantasma del Nadal passat, present i futur s’apareix al protagonista de la novel·la per aconseguir una conversió de caràcter que si s’hagués escrit un segle més tard s’hauria assemblat molt al realisme màgic dels grans novel·listes sud-americans. A Dickens se l’ha de reivindicar sempre com s’ha de reivindicar també Josep Maria Folch i Torres, autor d’Els Pastorets que encara es representen a molts pobles i ciutats de casa nostra. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana es poden veure a l’Escola Pia de Balaguer amb l’alumnat del centre com a protagonista. I és un encert que ho facin. Manta vegades tendim a denostar la nostra cultura i a mirar-la de reüll perquè fa més modern dir que no ens agrada però Els Pastorets de Folch i Torres van més enllà de les escenes del naixement de Jesús perquè en definitiva són una al·legoria entre el bé i el mal. Lluquet i Rovelló es troben pel camí múltiples entrebancs. Si Dickens se serveix de l’avarícia de Mister Scrooge, Folch i Torres posa en escena Satanàs i Llucifer. Als protagonistes els tempten els set pecats capitals (la gula, l’odi, la mandra, l’enveja, la luxúria, la supèrbia i la ira) en un escenari canviant que va de les calderes del Pere Botero als espais dissenyats per enganyar el diable, que fins a darrera hora intentarà aconseguir el seu objectiu. Per Els Pastorets hi han passat actors de renom. El balaguerí Jesús Agelet, dels Joglars, no dubta a dir que són “la millor escola de teatre” mentre que Sergi López també els ha reivindicat manta vegades.
L’obra de Folch i Torres és curulla de novel·la infantil i juvenil en una època en la que escriure en català no era fàcil. Col·laborador assidu d’El Patufet, també és autor d’un còmic, el Massagran, que hauria de ser de lectura obligada a totes les escoles. Folch i Torres va morir el 15 de desembre de l’any 1950 mentre al Teatre Romea feien Els Pastorets. Enguany fa 75 anys de tot plegat. És un bon moment per reivindicar-lo com el nostre Dickens.
