No entenc la polseguera que han aixecat les declaracions del president de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello. L’arquebisbe de Valladolid i el president del Govern, Pedro Sánchez, encara se les tenien ahir per les declaracions del màxim representant de l’Església espanyola sobre la situació política que viu el país. Allò que va dir Argüello és que davant d’un bloqueig institucional “cal anar al que preveu la Constitució”. I va citar les tres sortides que contempla la carta magna: moció de censura, moció de confiança o eleccions. És evident que el to i el context de les paraules d’Argüello desprenien un posicionament polític a favor de la dissolució de les Corts i la convocatòria electoral anticipada, reclam ensordidor del PP i Vox. Tanmateix, aquesta intrusió política del màxim representant dels bisbes és un petard de pólvora mullada a la vora de les bombes de mà que cada dia deixen anar tots els programes de la COPE, cadena de ràdio de propietat de la Conferència Episcopal Espanyola, a través de la societat Radio Popular S.A. Com va denunciar l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, és clar que les paraules d’Argüello “van més enllà del que pot afirmar un arquebisbe”, perquè l’Església “no es pot identificar amb una opció política concreta”. És el que fa dia i nit la COPE. No dic que l’Església no pugui tenir mitjans de comunicació. Allò que es qüestiona, des de dins de la mateixa Església, és la línia editorial consentent amb determinats partits polítics. Ho va deixar ben clar fa molts anys Jesús de Natzaret: “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”. (Evangeli segons sant Mateu, 22:21).
Sessió: No iniciada
