Fa un any, tot un barri de Sydney va aparèixer ple de pintades antisemites: “Fuck Israel”. Ai quan Israel s’hi torni! No ho acabarem. L’atac que diumenge va costar la vida almenys a setze persones que celebraven la festa jueva de Hanukkà a la platja de Bondi Beach, a Sydney, és un nou episodi de terrorisme antisemita que pateix Austràlia. En els darrers dos anys, el país oceànic ha registrat 1.654 accions antisemites, darrere de les quals les autoritats australianes vinculen el govern de l’Iran. El terrorisme és el mètode habitual dels països àrabs hostils amb Israel per combatre el veí indesitjat que volen liquidar i que amb accions bèl·liques convencionals no poden vèncer. No oblidem que Israel es va consolidar com a estat després de la derrota infringida al bloc de sis països àrabs d’Orient Mitjà. Totes les confrontacions s’han comptat amb victòries israelianes, algunes espectaculars com la guerra llampec del Sinaí l’any 1956. Josep Pla, en la sèrie de reportatges sobre Israel que va escriure per a Destino i que acaben de reeditar-se en castellà amb el títol Israel en 1957, explica una curiosa anècdota. Pla, durant la seva estada a Tel-Aviv, va visitar una exposició del botí militar que Israel va capturar a les tropes egípcies de Nasser durant la guerra del Sinaí. Entre el material bèl·lic arrabassat hi havia canons d’últim model, carros de combat i avions de fabricació russa. Un temps després del desastre del Sinaí, el president egipci Abdel Nasser, va tornar a demanar armes a Nikolai Bulgarin. El líder soviètic va contestar: “Si Ben-Gurion (primer ministre d’Israel) vol armes, el més natural és que me les demani a mi directament”.
Sessió: No iniciada
