La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha anunciat els guanyadors de la primera edició dels Premis de Ciència Oberta de Catalunya, que neixen amb l’objectiu de reconèixer investigadors i institucions que han contribuït a fer els resultats de la recerca més accessibles per a la comunitat acadèmica i al conjunt de la societat. Els guardons estan convocats pel Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).
En la seva intervenció, la consellera Montserrat ha defensat que “la ciència oberta pretén consolidar la transparència i l’accessibilitat en la gestió de les dades de recerca i promoure el coneixement obert a la societat”. La consellera, a més, ha ressaltat que els nous guardons estan “alineats amb l’Estratègia en Ciència Oberta del Govern de Catalunya i volen fer el coneixement acadèmic més accessible a tothom, apropar els resultats de la recerca al conjunt de la comunitat acadèmica; aplicar els valors de la ciència oberta a les activitats de recerca; i facilitar que la ciència pugui ser feta amb i per a la societat”.
Els premis han distingit en la categoria per a personal investigador sènior (Premi Mercè Durfort) el catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona, Josep Perelló, guardonat per la seva àmplia trajectòria en la promoció dels principis de la ciència oberta amb un enfocament multidisciplinari, interdisciplinari i transdisciplinari per a democratitzar la generació de coneixement. El guardó, que reconeix la promoció dels principis i objectius de la ciència oberta al llarg de la carrera científica, està dotat amb 35.000 euros.
L’any 2012, Perelló va fundar OpenSystems, un grup de recerca que concep una investigació científica basada en la participació ciutadana i les pràctiques artístiques sota l’àmplia etiqueta de Ciència Ciutadana Social. El seu objectiu principal és analitzar el comportament humà en contextos urbans a través de les ciències de la complexitat i dins el camp de la Computational Social Science. Amb l’objectiu de respondre col·lectivament a preocupacions socials específiques, OpenSystems ha realitzat més de 15 experiments públics amb més de 2.500 participants.
El Premi Joan Modolell, categoria per a personal investigador de menys de 40 anys, ha estat concedit ex aequo a la professora titular al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, Blanca Arias, i a l’investigador en Teledetecció Proximal i IA a Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries , Jordi Gené. Aquesta modalitat està dotada amb 15.000 euros.
Blanca Arias és membre del grup de recerca en Informació Lexicogràfica Infolex-IULA, de la Universitat Pompeu Fabra, ha portat a terme una prometedora trajectòria en la promoció dels valors i de la ciència oberta en l’àmbit de l’accessibilitat als mitjans, la traducció audiovisual i la lingüística.
Per al seva part, Jordi Gené rep el guardó per la seva aportació i compromís en la difusió del coneixement científic en obert, l’aplicació dels principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable), en la gestió de dades i resultats, així com el seu foment d’iniciatives i repositoris de codi que estimulen la participació ciutadana.
La Universitat Autònoma de Barcelona ha estat reconeguda en la tercera modalitat dels guardons, el Premi Montserrat Sebastià, destinat a entitats. El guardó reconeix el seu paper com a universitat pública de referència en la integració de la ciència oberta en la seva estratègia institucional, la implementació de polítiques d’accés obert, la promoció de la reutilització de dades i recursos segons els principis FAIR. Té una dotació de 75.000 euros.
En aquesta primera edició dels premis s’han presentat un total de 39 candidatures. El Premi Mercè Durfort (personal investigador sènior) ha registrat 14 candidatures (7 homes i 7 dones). El Premi Joan Modolell (persones investigadores de fins a 40 anys) ha comptat amb 13 candidatures (6 dones i 7 homes). En aquestes dues categories nominals agrupades, el percentatge d’homes i dones està pràcticament igualat, amb un 51,85% d’homes i un 48,15% de dones.
Pel que fa a la categoria destinada a entitats, el Premi Montserrat Sebastià, s’han presentat 12 candidatures, amb una tipologia que inclou universitats, centres de recerca i hospitals. El Jurat ha fet constar el gran nivell de les candidatures rebudes en aquesta primera edició i la dificultat que això ha suposat a l’hora de determinar les persones i entitat guardonades.
La ciència oberta com a eix vertebrador de la recerca
Els Premis de Ciència Oberta de Catalunya s’emmarquen en l’Estratègia catalana en ciència oberta, aprovada pel Ple de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) de la Generalitat de Catalunya, i en la Llei 9/2022, que identifica la ciència oberta com a eix vertebrador de la recerca al nostre país.
La ciència oberta pretén consolidar la transparència i l’accessibilitat en la gestió de les dades de recerca i promoure el coneixement obert a la societat. Els nous premis, alineats amb l’estratègia en ciència oberta del Govern, volen fer el coneixement acadèmic més accessible a tothom, apropant també els resultats de la recerca a la comunitat acadèmica; aplicar els valors de la ciència oberta a les activitats de recerca; i facilitar que la ciència pugui ser feta amb i per a la societat.
Els noms de les tres categories dels premis reten homenatge a persones investigadores catalanes ja desaparegudes de notable prestigi dins la comunitat científica: la biòloga cel·lular Mercè Durfort (1943 – 2022), el bioquímic i genetista molecular Joan Modolell (1927 – 2023) i la investigadora en l’ecologia de la informació i gestió de continguts digitals Montserrat Sebastià (1957 – 2014).
