…i uns altres abominables. De tot, com tot a la vinya. Segons dicta el diccionari, ‘hipòcrita’ és qui simula tenir qualitats i sentiments que no té. A l’antiga Grècia de Pericles i Aristòtil, als actors se’ls anomenava ‘hipocrytès’. Vaja, que feien veure ésser el que no eren. Ara i aquí, actors i actrius canvien de personalitat com de samarreta. De fet, tenim dues classes d’hipòcrites: els socials i els professionals. Allò de que el món és un teatre, que defineix el Shakespeare de ‘Al vostre gust’. Els hipòcrites socials, qualsevol fill de veïna, ¿quants personatges interpretem al llarg d’un dia? A tot estirar, qui més qui menys, entre cinc i deu per jornada. ‘Adoro actuar, és molt més real que la vida’, sentencia Òscar Wilde. Qui s’atreveix a l’aventura d’actuar des d’un escenari o davant una càmera a tant l’hora, viu una infinitat de personatges. I de tots colors, si s’és prou agosarat. En concret, és el cas de Russell Crowe (Wellington, Nova Zelanda, 61 anys). El mític Gladiator i l’intrèpid mariner Master & Comander, avui es posa dins la panxa i fatxa del jerarca nazi Hermann Göring a ‘Núremberg’. Crowe s’arrisca en exhibir el que Hannah Arendt denuncia a ‘la banalitat del mal’, quan actes de lesa humanitat són perpetrats per persones ‘normals’. Com tots els malvats, aquest de Russell Crowe no sap de penediments.
Sessió: No iniciada
