Aquesta setmana hem tingut ocasió de viure un panorama mediàtic que ha girat entorn del món rural. Potser no exactament amb allò que nosaltres, des de Lleida, ens representem quan parlem de l’entorn rural. M’estic referint als porcs senglars amb pesta porcina trobats al parc de Collserola, al costat de Barcelona. És un entorn rural protegit, del qual s’intenta preservar de la invasió urbanística. Potser no és comparable amb molts entorns que els meus lectors i jo tenim presents quan parlem d’això, però és un paratge rústic destacable, sense cap mena de dubte.
Aquest espai ha estat notícia perquè s’hi han trobat tretze porcs senglars morts a causa de la pesta porcina africana (aquest és el nombre en el moment d’escriure l’article). No sé si això hauria alarmat gaire la majoria de la població catalana, que viu a pocs quilòmetres del parc. Però sí que ha posat en alerta el món econòmic català i espanyol. Catalunya és una potència econòmica, entre d’altres coses pel pes en el mercat del porcí, i les comarques de Ponent en som els capdavanters.
No solem tenir gaires ocasions de sentir-nos protagonistes d’una notícia de país. I malauradament, quan ho som sol ser amb una connotació negativa. Aquest també és el cas d’aquesta setmana. La pesta porcina africana ens podria afectar molt negativament i col·lapsar un dels principals sectors exportadors del país. Calla! segur que han pensat molts catalans de l’àrea metropolitana: resulta que a comarques també fan activitats rellevants per a l’economia; i que si se’ns enfonsen les exportacions ho passarem molt pitjor.
Doncs sí; és així. I encara que l’incident que ha donat lloc a la presa de consciència sigui molt negatiu, crec que ens hem de felicitar que els nostres conciutadans ho hagin fet. Catalunya és un país complex però relativament equilibrat, amb un sector industrial molt potent però amb un sector agrícola, ramader i pesquer no menys important. Això ha estat així durant molts anys i hem de procurar, entre tots, que ho continuï sent.
Ara vivíem un moment en què el món urbà de Barcelona i l’àrea metropolitana semblava creure’s que s’ho podien manegar ells sols i que la resta sobràvem o no hi fèiem gaire falta. I de tant en tant va bé que tinguin un bany de realitat i que prenguin consciència que sense el món rural no serien capaços de fer gaire cosa de profit.
Som un país i ho hem estat des de fa segles. Precisament per això és probable que encara ho continuem sent. La indústria ha estat un element determinant del nostre desenvolupament. Però també ho són l’agricultura, la ramaderia i la pesca. I si no anem tots junts no hi haurà país. Per això celebro que, pels motius que siguin, molta gent de l’àrea metropolitana hagi empatitzat amb el món rural.
