La floració dels fruiters és de lloança, però si et trobes molt a prop de la joia del Monestir de Nostra Senyora dels Àngels d’Avinganya, ets en un punt de partida privilegiat per entendre l’evolució històrica del Baix Segre. Quina màgia, el claustre obert i les columnes partides: fa mal, de tan bell. Avui és referent arqueològic, però al segle XIII fou habitat per les Trinitàries, sota la protecció dels Montcada, que ajudaren a organitzar un territori encara en configuració després de la conquesta cristiana. Al segle XVI els monjos les succeïren. I amb la desamortització de Mendizábal el somni d’esplendor s’esvaïa cap a l’abandó, decadència i nous usos, imagino que reconvertit en un bon corral!, fins al reconeixement com a bé patrimonial al segle XX. És bellesa.














