El 53% dels pacients amb càncer de pulmó a Catalunya han estat diagnosticats en fases avançades, quan les opcions terapèutiques són més limitades. És una dada del Registre de tumors toràcics del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP), la major base de dades clínica sobre aquest càncer a l’Estat, amb més de 40.000 pacients registrats -4.689 a Catalunya-. És una de les dades que el grup de recerca, format per més de 700 especialistes, ha presentat amb motiu del congrés anual, a Barcelona. Des del GECP recalquen que la prevenció és “fonamental” en una malaltia que té una clara relació amb el tabac (85% dels casos) i avisen que a l’Estat és la principal causa de mort per càncer en els homes i que el 2024 ho va ser per primer cop en les dones.
El Grup Espanyol de Càncer de Pulmó ha donat a conèixer aquest dijous diverses dades elaborades a partir del seu Registre de tumors toràcics en el marc del congrés anual que té lloc aquest dijous i divendres a Barcelona, amb més de 500 especialistes d’arreu de l’Estat i internacionals.
La cita científica reuneix oncòlegs mèdics, cirurgians toràcics, pneumòlegs, radioterapeutes, radiòlegs, patòlegs i biòlegs per revisar els darrers avenços en càncer de pulmó, la principal causa de mort oncològica a l’estat espanyol.
L’informe del registre a Catalunya mostra que la majoria de les persones amb càncer de pulmó arriben al sistema sanitari amb la malaltia ja avançada; concretament, el 53% reben el diagnòstic quan el càncer ja s’ha disseminat i hi ha metàstasi i el 26%, amb el tumor localment avançat. Només el 20% dels pacients són diagnosticats quan el càncer es troba en un estadi inicial.
Des del GECP assenyalen que, quan el diagnòstic es fa en estadis avançats, les opcions de tractament amb intenció curativa es redueixen de forma notable. Per això, recalquen que cal millorar els recursos del sistema sanitari per “crear rutes ràpides de diagnòstics i circuits clars i eficients des de la sospita clínica fins a la confirmació”.
Tot i això, el president del grup, el doctor Mariano Provencio, ha assenyalat que els símptomes de la malaltia solen notar-se de forma tardana en créixer aquest tumor en un òrgan intern i ha afegit que el càncer de pulmó té una agressivitat més elevada que altres, és a dir, “una tendència major a disseminar-se fora del pulmó”.
Tot i que la supervivència dels pacients ha millorat un 12% en l’última dècada gràcies a la recerca i les noves teràpies, aquest tumor continua tenint una elevada mortalitat i només tres de cada deu pacients sobreviuen després de cinc anys, adverteixen els especialistes.
Els homes representen el 74% dels casos registrats a Catalunya, pel 26% de les dones. El GECP també avisa de l’impacte de la malaltia en les dones, que van començar a fumar més tard, i indica que el 2024 el càncer de pulmó va superar per primera vegada el de mama com a principal causa de mortalitat oncològica a l’Estat, segons dades provisionals de mortalitat absoluta publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Pel que fa a les edats, les dades del registre a Catalunya mostren que el 65% dels diagnòstics són en persones d’entre 60 i 80 anys.
Davant les dades d’incidència i mortalitat i les dificultats per al diagnòstic precoç, el doctor Provencio també ha posat el focus en la prevenció i ha indicat que el tabac és el principal factor en l’aparició del càncer de pulmó i que es troba al darrere del 85% dels casos. “A principis del segle XX, no hi havia càncer de pulmó al món”, ha remarcat.
Segons les dades del GECP, a Catalunya el 44% dels pacients diagnosticats són exfumadors i el 43%, fumadors actius en el moment del diagnòstic. El 13% no havia fumat mai. En aquest sentit, el president del GECP ha destacat que cal més recerca per poder entendre els casos de càncer de pulmó en persones que no han fumat i poder-los relacionar amb les exposicions ambientals.
Els especialistes demanen polítiques que “endureixin” l’accés al tabac i en redueixin els espais de consum i, a la vegada, deixen clar que no es tracta d’“estigmatitzar” les persones que pateixen un càncer de pulmó, sinó que cal actuar davant l’evidència que relacionen el tabac amb la malaltia.
“El càncer de pulmó és possiblement un dels pocs que tenen una prevenció primària, és a dir, que es pot evitar que apareguin (en la majoria de casos) amb la disminució o erradicació de l’exposició al tabac”, ha coincidit el secretari del GECP, el doctor Bartomeu Massuti.
El doctor Massuti ha puntualitzat que els resultats de les polítiques de salut pública que s’impulsin ara tardaran anys a veure’s en termes d’incidència i mortalitat i ha afegit que mentrestant cal actuar també a altres nivells, com en el diagnòstic més inicial, quan hi ha “majors probabilitats de tractament i millor pronòstic”.
Per tot això, el GECP reclama un pla nacional integral per situar el càncer de pulmó com una prioritat dins de l’estratègia sanitària.
“Retard” en el desplegament de la prova de cribratges
Sobre el projecte Cassandra per validar a l’estat espanyol que els cribratges de càncer de pulmó entre persones fumadores porten a una reducció de la mortalitat, Massuti ha assenyalat que el problema amb què s’ha trobat la iniciativa és que no té finançament públic sinó que es fa amb el “voluntarisme dels hospitals implicats” i que això ha comportat un “retard” en el cronograma.
“Hi ha una falta de suport públic perquè es van fer uns informes de dues agències d’avaluacions sanitàries que van considerar que no era cost-efectiu. Però això és molt discutible”, ha dit sobre com es van calcular els costos de la malaltia i ha afegit que altres informes han indicat que fer cribratges d’aquest tipus sí que és cost-efectiu.
