L’exconseller de la Generalitat, Joan Maria Pujals, ha reivindicat la figura de Josep Panadès amb una conferència a Pira (Conca de Barberà), el poble natal d’aquest pedagog feminista oblidat que també va deixar petjada a la Seu d’Urgell entre altres localitats. “Els homes s’han oblidat de Déu i de les dones i fins al dia que es faci justícia a Déu i a les dones no podrem dir que la civilització està feta”. La frase és de Josep Panadès i Poblet, un capellà i pedagog que trenca l’estereotip. L’obra de Panadès ens ajuda a reflexionar sobre la violència masclista que no deixa de fer estralls. És una violència secular de domini i explotació de la dona. Una dominació fonamentada en impedir l’accés de la dona a l’educació. Panadès va lluitar contra aquesta discriminació explotadora. Tinguem en compte que a la segona meitat del segle XIX, més del 60% de les noies en edat escolar no estaven escolaritzades. I per a les que anaven a escola, l’ensenyament primari durava només dos o tres anys. Entre les afinitats electives de Panadès figura el pedagog suís Johann Pestalozzi, l’obra del qual va tenir una gran repercussió a escala internacional. La primera escola pestalozziana a Espanya es va crear a Tarragona l’any 1803. A la segona meitat del segle XIX, Pestalozzi es convertí en el símbol dels valors humans. Les seves idees sobre l’educació popular i la seva concepció integral de la formació humana van marcar la personalitat i l’obra de Josep Panadès. Una mica més tard –remarca Pujals– les idees de Panadès havien de trobar en la Institución Libre de Enseñanza a Espanya i en tot el moviment de l’Escola Nova a Catalunya, “la seva més madura, completa i profunda formulació”.
Sessió: No iniciada
