Era Enquèsta d’Usatges Lingüistics dera Populacion 2023 s’encastre en un contèxte demografic en transformacion, mès que mès vededer entre 2018 e 2023, ans qu’era Val d’Aran a vist un aument notable dera populacion procedenta de dehòra der Estat. En aguest periòde, es neishudi en Aran se mantien estables ath torn deth 35%, era populacion neishuda en Catalonha seguís apròp deth 20%, mentre qu’es neishudi ena rèsta der Estat baishen enquiath 19,3% e es neishudi en estrangèr aumenten enquiath 24,5%, çò qu’ei un pes creishent dera naua immigracion. Entre 2018 e 2023, es entrades migratòries somen 1.367 persones, damb 2022 e 2023 coma es ans de volum mès naut d’arribades. Es persones arribades de dehòra der Aran son mès que mès nombroses enes franges de 30 a 65 ans.
Aguestes dinamiques demografiques influïssen ena situacion dera lengua, maugrat que d’auti factors, coma era escòla, contribuïssen a modular-les. Atau, es percentatges de persones que saben er aranés se mantien relativaments nauti, mès que mès entre era populacion de mès edat e, mercés ath sistèma educatiu, tanben entre es joens. En chifres redones son uns 6.800 es que diden comprener-lo, 5.200 es que diden que lo saben parlar, 5.700 es que diden que lo saben liéger, e 3.900 es que diden saber-lo escríuer.
Per çò qu’ei der usatge, un shinhau mès deth 42% dera populacion de mès de 65 ans ditz auer-lo coma lengua abituau. Eth percentatge què tath 21 % en grop d’entre 45 e 64 ans e se place en un 15 % entre era populacion de 30 a 44 ans. Entre es menors de 30 ans, eth percentatge de parlants abituaus puge enquia un 23% dera populacion.
En tèrmes evolutius, maugrat que fluctuen en foncion dera composicion demografica, es percentatges de coneishença e usatge mòstren ua relativa estabilitat. Atau, er an 2013, er aranés compdaue damb un 23% de parlants iniciaus, un 24,8% eth 2018, e un 23,5% eth 2023. Coma lengua abituau, un 21,4%, un 26,6% e un 23,4% respectivaments. E coma lengua d’identificacion, un 23,2%, un 28,7% e un 29,5% respectivaments. En nombres absoluts, maugrat es fluctuacions, se confirme ua mantenença deth conjunt de parlants d’aranés, tant en lengua iniciau coma d’usatge abituau: ath torn de 2.200 persones, practicaments eth madeish nombre qu’en enquèstes anteriores.
Eth lòc de neishença ei determinant entà compréner es dinamiques sociolingüistiques d’Aran. Ei important remercar que quasi dus tèrci dera populacion neishuda en Aran a er aranés coma lengua iniciau (63,5%). Per contra, per çò qu’ei des neishudi en Catalonha mès dehòra d’Aran, er aranés ei lengua iniciau d’un 15%, e i a tanben un petit percentatge entre es neishudi ena rèsta der Estat e en estrangèr. En çò que tanh a lengua abituau, es percentatges son similars: un 60,4% entàs neishudi en Aran e ath torn d’un 12% entàs neishudi en Catalonha mès dehòra d’Aran. E en çò que tanh a lengua d’identificacion, tres quataus parts des neishudi en Aran lo declaren era sua lengua (76,3%), atau coma un 19,6% des neishudi en Catalonha. Er aranés, donques, se manten coma era lengua iniciau e abituau de dus tèrci dera populacion neishuda en Aran, e compde damb ua avaloracion nauta, laguens d’aguest grop, coma lengua d’identificacion.
Aguesta adesion ara lengua dera populacion neishuda en Aran compòrte qu’era transmission intergeneracionau non retrocedisque. De hèt, i a mès persones que parlen aranés damb es hilhs, ja sigue solet (20,8%) o acompanhat de d’autes lengües (7,9%) que damb es pairs (15% solet e 5,6% acompanhat de d’autes lengües).
Era combinacion der aranés damb d’autes lengües semble créisher entre es joens respècte des generacions precedentes per çò qu’ei dera lengua d’identificacion, que semble atrèir a joens de prumèra lengua non aranesa. Per contra, per çò qu’ei dera lengua abituau, er usatge der aranés solet o acompanhat ei inferior ath percentatge de joens aranesoparlants iniciaus.
Era analisi des usatges per encastres mòstre que, per arrasons diferentes en cada cas, er aranés manten percentatges baishi en gran comèrç, en sistèma sanitari e enes administracions non locaus.
Desfisi e linhes d’accion
Entà refortir era preséncia sociau der aranés deuant des cambiaments deth periòde 2018-2023, eth Govèrn dera Generalitat de Catalonha e eth Conselh Generau d’Aran se prepausen de facilitar er aprendissatge der aranés ara populacion qu’arribe de dehòra d’Aran, mès que mès en familhes damb mainatges en edat escolara, e possar er usatge der aranés en toti es sectors professionaus, des servicis sociosanitaris enquiath gran comèrç, encastres a on era lengua encara a pòca preséncia.
Ei important tanben promòir era preséncia der aranés entre es joens, ja sigue laguens o ath torn deth contèxte educatiu, o en espaci digitau e des hilats sociaus. En aguest sens, era identificacion damb era lengua des naues generacions ei un punt de partida esperançador. Revertir era situacion sociau dera lengua ei un compromís collectiu d’ambdues administracions, pr’amor qu’er aranés ei un element centrau dera singularitat deth territòri, e entà preservar-lo cau refortir eth ligam entre lengua e país en un moment de cambiaments demografics prigonds. Açò implique tanben modificar abituds e practiques que dificulten qu’er aranés s’estene ath delà deth grop de persones neishudes ena val.
