Una recerca en què hi ha participat la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha revelat que els avortaments van disminuir a l’Estat un 24% durant els dos mesos de confinament estricte per la covid-19. El treball, que s’ha publicat a ‘Population and Development Review’, ha recopilat dades de totes les interrupcions gestacionals voluntàries que van tenir lloc entre 2016 i 2020. Així, ha conclòs que la reducció no està vinculada al tancament de clíniques ni a dificultats per accedir a serveis sanitaris, sinó a un descens dels embarassos no desitjats, especialment entre dones solteres. Aquests resultats evidencien que les polítiques de confinament no només van influir en la salut i l’economia, sinó també en les decisions íntimes de les persones.
Les autores del treball, que s’ha anomenat The Impact of COVID-19 on Abortions in Spain són les investigadores Libertad González, del departament d’Economia i Empresa de la UPF i Barcelona School of Economics, i Karina Trommlerová, de l’Institut de Polítiques Públiques de la Universitat Comenius de Bratislava.
Una de les principals concluisons de l’estudi és que la caiguda del nombre d’avortaments durant el confinament no va ser deguda a obstacles per accedir als serveis sanitaris. De fet, el treball ha mostrat que els descensos van ser similars en províncies amb i sense centres on es fan interrupcions voluntàries de l’embaràs, i en zones més o menys afectades per la pandèmia. “A Espanya, els centres que feien aquest tipus d’intervencions van romandre oberts, i el procediment va ser considerat atenció sanitària essencial”, han subratllat les investigadores.
En aquest sentit, han defensat que l’explicació més plausible es troba en els canvis de comportament derivats del confinament: “Les restriccions estrictes de mobilitat i el confinament domiciliari van reduir dràsticament les oportunitats d’interacció social i, amb això, les relacions sexuals fora de la convivència habitual”, han manifestat. Aquest escenari va fer que les dones que no vivien amb una parella experimentessin una caiguda d’avortaments un 45% més gran que les dones convivents.
El nivell d’avortaments després del confinament va continuar sent baix
Al mateix temps, han indicat que durant els mesos posteriors al confinament estricte, el nivell d’avortaments va ser un 5% inferior al previst en absència de la pandèmia. A més, aquest nou nivell no va diferir entre les dones cohabitants i les solteres: segons les autores, aquest patró va poder ser impulsat per una disminució general dels embarassos no desitjats, causats per una menor activitat sexual i un major ús d’anticonceptius, o per un canvi de les intencions de fertilitat i una fracció més alta d’embarassos concebuts en el període posterior que van acabar en naixement.
Per altra banda, les autores han documentat que els nivells d’avortaments es van mantenir baixos durant el 2021. Tanmateix, han remarcat que una gran part d’aquest període es va veure afectat per la segona onada de la covid-19. El nombre d’avortaments tant per a dones cohabitants com per a no cohabitants va tornar als seus nivells originals a partir del febrer del 2022.
Afectació a les dinàmiques socials i diferències entre països
L’estudi ha subratllat que la pandèmia no només va transformar àmbits com la feina o l’educació, sinó també la vida íntima i les dinàmiques socials: en termes econòmics, la reducció d’interrupcions voluntàries de l’embaràs a Espanya es va traduir en una disminució de la demanda, amb menys embarassos no desitjats, més que en una limitació en l’oferta de serveis.
En aquest sentit, els resultats de l’Estat contrasten amb els d’altres països com Mèxic o els Estats Units, on les caigudes en els avortaments es van vincular principalment a restriccions en l’accés a l’atenció sanitària.
