He de començar explicant qui era Antònia Mallo, Toni, perquè segur que les noves generacions de periodistes de Lleida no ho saben. I convé que se n’assabentin perquè fou una de les pioneres dones periodistes de Lleida que van lluitar a les acaballes del franquisme i durant la transició per recuperar la llibertat de premsa i d’expressió en aquest país. Antònia Mallo Fernández (Lleida, 1949-2025) es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. El primer mitjà on va treballar va ser el Diario de Lérida, quan pertanyia al Bisbat i era dirigit per mossèn Gené, un capellà que no se’n va sortir de casar-la amb el cap de Redacció, Cèsar López. Les coses anaven així en aquella època per a les dones. Vagi aquí el primer homenatge per la lluita de la Toni. Al Diario de Lérida va ser on la vaig conèixer quan vaig començar de pràctiques. Posteriorment, la Toni va treballar en diversos mitjans com El País, l’Avui, TVE, l’agència de notícies britànica Reuters i finalment a LA MAÑANA. El repte professional més heroic fou dirigir La Boira, el primer setmanari d’informació general en català de la transició democràtica a Lleida. Al consell de Redacció estàvem Ramon Badia, Tatxo Benet, Josep Ramon Correal, Baldo Corderroure, Ramon Mesull, Montse Sanjuan i Luis Pérez. Després es van incorporar altres periodistes com Jordi Pérez. Josep Canyelles feia les vinyetes i el gerent era Lluís Martínez Ribes. Un equipàs que el poder polític i econòmic de Lleida es va afanyar a tallar les ales quan vam tenir la gosadia de publicar les oprobioses declaracions de renda dels sàtrapes de la ciutat. Adeu, Toni. Gràcies en nom del periodisme.
Sessió: No iniciada
