El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) calcula que uns 15.300 professionals fan algun tipus d’activitat privada, el 32% del total de col·legiats menors de 75 anys. L’enquesta als professionals del sector, presentada aquest dimarts, també recull que el 34% de la població té una assegurança privada de salut, pel 28% del 2019 -dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA)-. La secció de Metges d’Assegurança Lliure de Barcelona (CoMB) ha demanat ajuda al Departament de Salut per negociar amb les asseguradores millores retributives o altres aspectes com limitar les pujades de quotes a les persones grans. El CoMB també ha alertat que una major flexibilitat del sector privat pot captar metges en un context en què en falten.
L’’Estudi dels professionals del sector de la medicina privada’, que s’ha presentat aquest dimarts en una roda de premsa a Barcelona i que es basa en una mostra de 1.271 metges que fan activitat privada, revela que el 42% compatibilitzen aquest exercici amb el que fan a la sanitat pública, mentre que el 58% es dedica exclusivament en l’àmbit privat.
L’informe també mostra que les dones guanyen pes a poc a poc en el sector i representen el 37% dels professionals, mentre que en l’enquesta del sector privat del CoMB de fa deu anys, amb una mostra més reduïda, eren el 23%. La medicina privada, tradicionalment, s’ha mantingut més masculinitzada que la professió en general, en què les metgesses representen el 57% del total de col·legiats.
Les especialitats més freqüents que exerceixen els metges que fan activitat privada són Ginecologia i Obstetrícia, Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Medicina Familiar i Comunitària, Pediatria i Anestesiologia.
Segons l’estudi, els metges que fan algun tipus d’activitat privada valoren la flexibilitat, la conciliació, l’autonomia professional, l’estabilitat i la fidelitat amb els pacients com els principals aspectes positius que ofereix el sector. A l’altre plat de la balança, hi ha les retribucions, les perspectives de promoció i la relació amb les asseguradores, en què detecten una manca de comunicació, dificultats de negociació de les condicions econòmiques i professionals i “un canvi constant de les regles del joc’”.
Davant aquesta situació, el president de la secció col·legial de Metges d’Assegurança Lliure del CoMB, Pere Torner, i el secretari, Joan Carles Raiteri, demanen que s’actualitzin les retribucions per acte mèdic, com a mínim amb una revisió de l’IPC, ja que, segons han exposat, algunes asseguradores no ho han fet.
Per la seva banda, la presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe, ha assenyalat que els professionals veuen com a “bondats” del sector privat una major flexibilitat o possibilitat de conciliació i que aquesta pot ser una “eina d’atracció de talent” en un context en què falten metges, sobretot d’algunes especialitats.
“És un aspecte que ens preocupa. Els hospitals privats poden oferir aquestes condicions per captar metges. Potser des del punt de vista retributiu (el sector) no és tan excel·lent i necessitaria millorar, però des del punt de vista professional resulta molt atractiu. Creiem que és un tema que, davant la falta de metges, probablement podem veure moviment en els propers mesos o anys”, ha afirmat Bisbe, que també ha fet referència a la posada en marxa de nous hospitals privats a l’àrea de Barcelona.
Els responsables de la secció de Metges d’Assegurança Lliure de Barcelona han advertit que les pòlisses de baix cost “posen en risc la qualitat assistencial”. “Per 19 euros mensuals un es pot fer una pòlissa d’assegurança mèdica però us puc assegurar que és un engany”, ha alertat Torner, per afegir: “S’han de mirar molt bé les cobertures perquè per 19 euros al mes és impossible assegurar la salut de ningú. Reclamem sempre des del col·legi màxima transparència: que els ciutadans sempre sàpiguen quines són les cobertures i quines carències tenen perquè no hi hagi sorpreses”.
També han demanat que es facilitin sistemes d’informació compatibles entre el sector públic i privat i que es puguin incorporar dades a ‘La Meva Salut’.
La consulta pròpia clàssica perd pes
Els resultats de l’enquesta indiquen que el 33% dels professionals tenen una consulta privada pròpia i que aquest és un model que va a la baixa, ja que fa deu anys representaven el 45%. El 37% dels enquestats tenen consulta pròpia vinculada a un centre sanitari, on comparteixen espais i serveis amb altres professionals, i el 40% treballen en un centre sense consulta pròpia.
El president de la secció col·legial atribueix la baixada d’aquesta consulta pròpia tradicionalment ubicada en pisos a diversos motius, entre els quals que les especialitats mèdiques “cada vegada són més complexes” i requereixen que el treball en equip sigui “fàcil”, així com l’accés a proves diagnòstiques, amb “interconsultes entre companys de diferents especialitats” als centres mèdics. També ho ha relacionat amb la “precarització” de la professió. “Anem tan justos d’honoraris que es fa difícil mantenir avui en dia una consulta privada, amb el personal i el lloguer”, ha afirmat.
