En els últims mesos, Catalunya ha viscut operacions policials de gran envergadura contra xarxes de tràfic internacional de drogues. Des de la detenció d’onze integrants d’una organització amb epicentre a Barcelona i connexions a Eivissa fins a macrodispositius amb més de 400 agents a les demarcacions de Girona i Barcelona, com el macrooperatiu dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, o la macrooperació contra una xarxa de marihuana i blanqueig a través del fei chein o hawala, un sistema informal de transferència de diners basat en intermediaris i confiança, al marge de la banca tradicional. “Aquest context convida a fer una reflexió serena, basada en dades, sobre l’abast del crim organitzat al nostre territori”, assenyala Marc Balcells, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i organitzador de la jornada.
“Un element central d’aquest escenari és el paper dels ports i les grans infraestructures logístiques”, afegeix l’expert. Segons dades recents, Barcelona va ser el cinquè port d’entrada de cocaïna a Europa el 2024, la qual cosa situa Catalunya en les principals rutes globals i obliga a reforçar la governança de la seguretat en infraestructures crítiques. Paral·lelament, el Govern ha anunciat l’avanç competencial perquè els Mossos d’Esquadra assumeixin l’autoritat de seguretat als ports i aeroports, una mesura que pot alterar el mapa operatiu del narcotràfic. “No parlem només de decomisos puntuals, sinó de com s’estructura el control d’espais on conflueixen interessos econòmics, crim organitzat i sobirania institucional”, apunta Balcells.
Catalunya a les rutes globals del narcotràfic
A escala urbana, el fenomen dels narcopisos també ha experimentat canvis significatius. Barcelona ha intensificat els desmantellaments —més de setanta punts de venda i consum el primer semestre de 2025— i barris com el Raval han passat d’immobles degradats a habitatges reformats, amb l’impacte social i immobiliari que això comporta. No obstant això, la qüestió de fons continua oberta: com es pot contenir el mercat il·lícit sense desplaçar el problema ni cronificar el mal als veïnats?
“Les dades disponibles ens obliguen a preguntar-nos si és pertinent parlar de narcoestat o si, més aviat, Catalunya opera com una plataforma logística disputada per xarxes transnacionals”, adverteix Balcells. “L’important és no banalitzar el concepte ni infravalorar els riscos: necessitem indicadors sòlids, anàlisis comparades i una mirada criminològica que inclogui tant les xifres dels Mossos com les conseqüències socials sobre el territori.”
En aquest context, la XIV Jornada de Criminologia: Catalunya davant l’ombra del narcoestat: riscos, resiliències i reptes criminològics vol aportar una mirada rigorosa i multidisciplinària sobre el fenomen. La jornada es realitzarà en línia el 27 de novembre a les 9.15 h i és organitzada pels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC. Abordarà qüestions com el paper dels ports i els aeroports, la infiltració a la cadena logística, l’evolució dels narcopisos i l’impacte del narcotràfic en la cohesió social i la percepció de seguretat.
Una jornada per debatre riscos, resiliències i polítiques públiques
El programa reunirà acadèmics, especialistes en criminologia i professionals del periodisme per discutir si els indicadors actuals permeten parlar de narcoestat o si és més adequat entendre Catalunya com un node logístic clau en les rutes del narcotràfic internacional, amb implicacions específiques per a la política criminal, la justícia i les administracions locals.
Hi participaran, entre altres, Marc Balcells, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i organitzador de la jornada, i la criminòloga Andrea Giménez-Salinas (Universitat Pontifícia de Comillas), referent en l’estudi del crim organitzat. Per part dels Mossos d’Esquadra, s’hi sumarà el sotsinspector Albert Llena, cap de l’àrea central d’anàlisi, a més de la periodista de TV3 Fàtima Llambrich, que ha investigat àmpliament el crim organitzat a Catalunya.
Les taules de debat analitzaran, entre altres aspectes, l’evolució recent de les operacions policials d’alt impacte, el rol dels informes dels Mossos d’Esquadra, la transformació de barris afectats pels narcopisos i les estratègies de resiliència comunitària enfront de l’economia il·lícita. També s’abordaran els reptes criminològics que planteja la convergència entre xarxes transnacionals de droga, blanqueig de capitals i mercats immobiliaris i financers, així com les possibles respostes institucionals.
La jornada és dirigida a estudiants de criminologia i dret, professionals del sistema de justícia, cossos de seguretat, responsables de polítiques públiques i periodistes especialitzats, i s’emmarca en la voluntat de la UOC d’impulsar el debat públic informat sobre el crim organitzat i els seus efectes a Catalunya.
