Josep Pla va dir que tenir vinya dona senyoriu. Joan Fuster, més poètic, va imaginar que “beure vi és beure llum de sol”. Tant si fem una mirada prosaica com si la fem poètica, el sector del vi ha agafat una gran importància a Catalunya. El segment vitivinícola aporta l’1,2% del PIB català, segons algunes fonts, amb un volum de negoci de 3.267 milions d’euros anuals i genera una ocupació de més de 61.000 persones, comptant pagesos, cellers, embotelladors, logística i altres activitats relacionades. A Catalunya hi ha dotze denominacions d’origen de vi, amb els seus consells reguladors. A poc a poc, hem creat una notable cultura del vi. Als restaurants demanen la carta de vins. Amb els amics, ens recomanem vins que hem descobert. Tota aquesta evolució social ha comptat amb el suport d’institucions, grans empreses i emprenedors com Tomàs Cusiné, dels cellers del Castell del Remei i del Vilosell. Però també contribueixen a la cultura del vi altres coratjosos petitets com l’enòloga Victòria Gironès Puñet que cada any organitza amb la Regidoria de Cultura i la Biblioteca de Montbrió del Camp un tast de vins amb la col·laboració de la Cooperativa Agrícola. Hi vaig cada any. Ser un bon tastador de vins no és fàcil. Hi ha molts fantasmes que se les donen de ser un Robert Parker. No és el meu cas. Confesso que identificar els aromes tropicals, les fruites del bosc o la canyella de fusta d’alguns caldos és un desafiament. Quan em perdo del tot és si he de conèixer els flaires de sotabosc. Hi ha gent d’un nas admirable. Jo soc un tastador bipolar: identifico si un vi m’agrada o no m’agrada. Hauré de continuar assistint a les lliçons de la Victòria Gironès














