Sempre és bonic, meravellós, el que un sent quan somia i s’il·lusiona. Deixar escapar la imaginació igual que en el conte de la lletera. El primer que fas es embadalir-te amb la idea recentment estrenada, pensar que tot serà fabulós. Encara que el conte de la lletera ens diu el contrari, crec que en el mateix inici de la idea això no està malament. Somiar en gran i desvariejar sobre allò que ha de succeir. Ha arribat el moment de tocar de peus a terra. Potser aquest gran somni no és factible i ens ofusquem, però això no significa que la idea hagi de morir. Sempre s’ha dit que cal somiar en gran però també és molt valuós començar amb un somni una mica més petit. Per posar un exemple, si portes uns anys presentant-te al premi Planeta amb una novel·la i no el guanyes, no vol dir que tot s’ha acabat. Hi ha altres milers de concursos en els quals no podràs guanyar més que 100 o 500 euros però igual de bonics i d’esperançadors i en cas de guanyar-los sens dubte t’ajudarà a continuar lluitant. Qui sap si a base de petits somnis pots sumar i arribar al gran? Sigui com sigui, diverteix-te en les teves estones lliures i creatives i dona forma i crea les teves quimeres i anhels. Perquè, quina millor manera de viure alguns dels teus bocins de vida, entre cotons i gaudint d’allò que t’agrada. Només aquell que persegueix els seus somnis té la possibilitat de convertir-los en realitat.
Sessió: No iniciada
