A les persones llegues en lleis se’ns fa estrany el veredicte del Suprem sobre el judici al fiscal general sense els arguments de la sentència. La Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) permet que un tribunal llegeixi o notifiqui el veredicte i que la sentència completa es redacti posteriorment. El Tribunal Suprem ha aplicat aquesta prerrogativa en el judici al fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz. Hem conegut que ha estat condemnat, però haurem d’esperar per conèixer quins han estat els arguments que ha considerat el tribunal per emetre un veredicte històric. Sabem que no ha estat un desenllaç unànime i que hi ha hagut dues magistrades en desacord. També haurem d’esperar els arguments del seu vot particular. Aquest procediment és hostil a la lògica de la raó. La convicció s’ha de guanyar amb l’al·legat raonat. El raonament es desenvolupa amb els fonaments jurídics. O és que ja descartem que un magistrat molt hàbil en dialèctica jurídica pugui fer canviar d’opinió els seus col·legues? En el cas del judici a Álvaro García Ortiz encara sorprenen més les raons que ha al·legat el Suprem per acollir-se a la fórmula d’anticipar el veredicte a la redacció total de la sentència. Volien evitar que hi hagués hagut alguna filtració. Hauria fet molt mal a la vista que el veredicte d’un judici per haver filtrat es filtrés. Dit això, em pregunto si no podrien acollir-se tots els tribunals a la fórmula d’anticipar la sentència i que la Intel·ligència Artificial (IA) faci després l’argumentació. En quatre dies acabaríem amb el col·lapse judicial que tant perjudica el funcionament del país. Que la IA no és fiable? Que potser ho són tots els magistrats?
Sessió: No iniciada
