Santa Cecília, una jove romana de l’època dels primers cristians és la patrona de la música des de finals del segle XVI. Diferents llegendes pietoses expliquen que la noia va cantar enmig del martiri i per això la pinten tocant l’orgue o un llaüt. Ja ho diu la tradició: qui canta els seus mals espanta. El patronatge va fer que moltes acadèmies musicals de força prestigi portin el seu nom. El 22 de novembre, dia d’aquesta santa, es fan concerts a tot arreu, començant per les escoles i conservatoris. També es va inventar l’any 1981 un Dia de la Música, el 21 de juny, que ha esdevingut una altra ocasió de festa per intèrprets i melòmans, oferint a tothom concerts gratuïts. Sembla que això de pagar els músics, ara que n’hi ha tants i cada dia més bons, és un tema difícil. Llàstima. Però això no treu mèrit a les celebracions.
Santa Cecília també es patrona de Lleida, o més concretament, de la Paeria. La institució ho va decidir per commemorar el final d’un setge de l’any 1646. L’enemic, en la cruel guerra dels Segadors, intentava conquerir la ciutat des del maig, però arribat el fred, entre malalties, atacs i cansament, van aixecar el setge i van girar cua. Els Paers van jurar la dedicatòria en aquesta data. A l’escala del palau municipal hi ha la còpia d’una pintura històrica que rememora els fets.
D’aquest patronatge local, a més d’aquesta pintura, en queda la imatge de la guàrdia urbana amb guants blancs, la part més vistosa del funcionariat amb parada de gala inclosa. Per això moltes persones pensen que aquest dia se celebra la patrona dels policies municipals i no ho relacionen amb la resta de personal de la Paeria, regidors inclosos. Al voltant d’aquesta data, el 22 de novembre, i del patronatge de la Paeria, es va decidir també celebrar el lliurament dels premis literaris de la ciutat. Lligar la data al Premi Vallverdú va ser un encert. Es tracta de sumar referents que singularitzen l’esdeveniment però també connecten amb la història local.
Amb aquest mateix sentit es va batejar el parc de la cara nord del Turó de la Seu Vella inaugurat el 2011. Un espai que havia format part de la zona polèmica de guerra entre les muralles i l’anomenat camp de Mart que, a més, sembla conservar alguna traça dels antics setges. Doncs això. Que no pari la música.
