El proper divendres pren possessió com rectora de la UdL la professora Maria Àngels Balcells i com a presidenta del consell social la senyora Carmina Chia.
La Universitat de Lleida, la més antiga de la Corona d’Aragó, data del 1300; és de les primeres universitats del món. Va ser tancada pel Felip V el 1717 i restaurada a finals del 1999 (La UB ho va ser el 1450). Des d’aleshores s’ha anant consolidant gràcies a l’acció de tota la comunitat universitària, liderada per rectors. El primer va ser el professor Víctor Siurana, anomenat pel Govern president-rector de la comissió gestora de la UdL. Aprovats els seus estatuts, el primer rector electe –en aquell cas pel claustre, seguint la normativa de l’època– va ser el 1994 el professor Jaume Porta, al qual li va tocar fer edificis i la unificació tres cultures diferents dels centres integrants de la UdL: Agrònoms, de la UPC, Magisteri, de la UAB i el majoritari, de la UB. Molt es va fer en els deu anys de rectorat. El 2003, ja per eleccions de tota la comunitat universitària –per una nova llei d’universitats– vaig ser escollit rector, reelegit fins el 2011. Vam fer, junt amb un gran equip, el que vam poder per consolidar la universitat, ampliar-la i donar-li el màxim prestigi possible. El 2011 va ser escollit el professor Roberto Fernández, i la universitat va anar creixent i guanyant prestigi, i el 2019 el doctor Jaume Puy, fins avui dia, el qual ha realitzat una gran tasca a la UdL, ampliant-la i guanyant qualitat.
Ara entra a rectorat la doctora Maria Àngels Balcells, la primera rectora de la UdL des del 1300. Ho celebro pels dos motius: primer per qui és la Maria Àngels, una dona molt treballadora, bona persona i sensible als assumptes socials, amb capacitat de gestió, i per altra, pel fet de ser la primera dona rectora. Així es va normalitzant el pas de les dones en òrgans de govern de les institucions.
Avui, la UdL és una universitat prestigiosa, que atrau alumnes. Molt devem els lleidatans i lleidatanes a la nostra universitat, que ha obert Lleida al món, atraient professors i estudiants d’altres països, sortint els noms de professors en publicacions científiques internacionals, etc. L’hem de recolzar. Està oberta a escoltar-nos i tenir en compte les iniciatives ciutadanes.
El mateix dia es nomena presidenta del Consell Social de la UdL a la que serà també la seva primera dona, la senyora Carmina Chia. Acaba el senyor Delfí Robinat, a qui s’ha d’agrair els anys de dedicació altruista aportant el seu saber fer i recolzant l’evolució positiva de la universitat. Els Consells Socials són molt importants per les universitats. La connecten amb el territori i ajuden a les seves tasques. Personalment molt vaig aprendre dels seus presidents en els que hi vaig participar: sigui el senyor Simeó Miquel, el primer, com el senyor Josep Maria Pujol, el meu mestre quan vaig entrar de rector, com el senyor Ramon Roca, el seu successor.
Desitjo a la doctora Maria Àngels Balcells i a la senyora Carmina Chia tota classe d’èxits personals i per la Universitat de Lleida.
