La mandíbula de Banyoles s’exposarà per primera vegada al públic al Museu Arqueològic de la ciutat, que reobrirà “abans de Nadal” després d’un període de remodelació, segons ha detallat l’alcalde, Miquel Noguer. La família Alsius, que va descobrir el fòssil l’any 1886 en una pedrera banyolina i l’ha conservat fins ara, ha decidit cedir-lo “a la ciutat de Banyoles”. Noguer ha qualificat el gest “d’acte històric” i ha destacat que “ara era el moment”, un cop enllestides les obres del museu i reforçades les mesures de seguretat. Tot plegat arriba mentre el fòssil continua sent objecte d’estudi per determinar si pertany a un neandertal o a un sàpiens, com apunta un estudi publicat el 2022.
Fins ara, al Museu Arqueològic, només es podia veure una reproducció en guix de la mandíbula de Banyoles. Però quan l’equipament reobri les portes, “abans de Nadal”, segons ha avançat l’alcalde, el públic ja hi trobarà l’original.
La peça, descoberta el 1886 en una pedrera del Pla de la Formiga i datada de fa entre 40.000 i 70.000 anys, ha estat custodiada durant més d’un segle per la família Alsius a la seva farmàcia centenària. Considerada un dels fòssils humans més rellevants de la península Ibèrica, la mandíbula es mostrarà per primera vegada al públic gràcies a la remodelació del museu i la millora de les mesures de seguretat, que han fet que la família hagi decidit cedir-la al consistori.
L’alcalde, Miquel Noguer, ha qualificat l’acte d'”històric, de generositat i d’estima a la ciutat”. També ha destacat que la família Alsius “sempre ha demostrat estimar Banyoles, la seva gent i la seva cultura”, i ha remarcat que, malgrat les temptacions i ofertes rebudes al llarg de més d’un segle, els Alsius “han garantit sempre que la mandíbula es quedés a la ciutat”.
Dimarts vinent l’acte s’aprovarà pel ple municipal, i dies després se signarà la cessió amb la família.
“L’estrella” del museu renovat
La peça es podrà veure a partir del dia de la inauguració del museu renovat, tancat des del 2022 per obres de reforma. L’espai s’ha actualitzat amb millores de seguretat i una nova museografia. Acollirà prop d’un miler de peces d’entre les més de 800.000 que formen el fons municipal. Segons el regidor de Cultura, Miquel Cuenca, la mandíbula serà “la peça estrella” del museu, una mena de “la Mona Lisa del Louvre”, però amb un “important valor científic”.
El regidor ha subratllat que el fet que encara s’estigui investigant si correspon a un individu neandertal o sàpiens “incrementa l’interès entre investigadors d’arreu”.
Custodiada durant quatre generacions en una farmàcia
La família Alsius ha custodiat la mandíbula durant quatre generacions, després que un picapedrer la descobrís en una pedrera de Banyoles i informés el rebesavi de l’actual generació, Pere Alsius, que en va fer els primers estudis.
Esteve Alsius ha recordat que la voluntat dels seus avantpassats sempre ha estat “que la mandíbula no acabés fora de la ciutat”. Ha explicat que, des del 1886, la peça ha rebut propostes per traslladar-la, des de “xecs en blanc” fins a cartes institucionals que suggerien enviar-la a museus nacionals perquè “no quedés arraconada a un extrem d’Espanya”, però la família s’hi ha mantingut ferma.
Alsius també ha destacat que des de la família s’ha facilitat l’accés al fòssil “tant a investigadors com a escoles”, obrint el menjador de casa als estudiosos que hi volien treballar. La reforma del museu, ha dit, va suposar “el moment adequat” per iniciar les converses amb l’Ajuntament, que han culminat amb la donació.
Els estudis continuen
La peça continua sent objecte d’investigació per determinar si pertany a un individu neandertal, tal com es va assegurar en un primer moment, o d’una dona sàpiens, com apunten estudis recents. Està en marxa un estudi paleogenètic internacional a càrrec de l’Institut d’Antropologia Max Plank (Alemanya), després que fa dos anys un equip d’investigadors extragués dentina d’una de les dents del fòssil. L’anàlisi de l’ADN podria revelar si es tracta d’un sàpiens, un neandertal o fins i tot un híbrid.
La major part d’antropòlegs coincideixen en el fet que la mandíbula pertanyia a una dona d’uns 40 o 50 anys, amb un accentuat desgast dentari produït per una alimentació rica en peix sec o bé perquè mastegava contínuament pells d’animals per tal d’adobar-les.
