El que està passant és increïble i segur que a la meva època no es permetria. Com pregonava Mariskal a ‘El Rock del Manzanares’ els polítics no ens donen satisfacció, però ara a sobre ens posen de mala jandí perquè no aporten cap solució als problemes de la comunitat.
“Las derechas, las izquierdas no se pueden aguantar y en medio de este lío hay que ir a trabajar”, com cantava Moris. La democràcia era “una noia molt mona” que l’han convertit en una puta, més o menys com descriu la cançó ‘Dolores se llamaba Lola’ de Los Suaves.
Els preus de les necessitats bàsiques es continuen disparant i qualsevol excusa és bona per continuar encarint la vida. Els sous segueixen congelats però no el dels polítics que segueixen cobrant un dineral per fer el paripé. Tots sabem que sobren més de la meitat dels polítics, però no en fem res. A sobre suportem les seves pagues vitalícies mentre van dient que no hi ha diners per als serveis públics ni les jubilacions.
Doncs bé, per sortir d’aquesta crisi eterna de pressupostos eradicar aquestes pagues és vital, qüestió impossible aquí perquè els que estan manejant els fils han aconseguit la fórmula del “divideix i venceràs” i com allò del “poble unit mai no serà vençut” ha passat a la història, així ens va. A sobre, la massa borreguil només surt al carrer per manifestar-se per qüestions solidàries d’interessos polítics i no pels problemes que realment ens afecten.
Cal eradicar d’una vegada per totes les maleïdes pagues vitalícies… Oh yeah!
