L’automedicació s’ha convertit en un hàbit profundament arrelat en la vida quotidiana de milions de persones en els últims anys. Encara que pot semblar una solució ràpida davant molèsties comunes, aquesta pràctica tanca riscos que solen subestimar-se: diagnòstics erronis, efectes secundaris greus, resistència als antibiòtics i una creixent desinformació sobre l’ús adequat dels medicaments. De fet, el VIII Estudi de Salut i Vida d’Aegon confirma que l’automedicació continua sent una pràctica habitual entre els espanyols, ja que un 37,1% de la població declara haver consumit algun medicament sense prescripció.
Atès el tipus de medicació, el grup més nombrós el formen els qui consumeixen medicaments, amb un 18,5%, mentre que el grup que opta per productes homeopàtics o d’origen natural ascendeix fins al 14,3%. Un 4,3% de la població declara consumir tots dos tipus de preparats, una opció menys freqüent però encara present en el conjunt de les respostes.
Dones, joves i persones amb treball són els que més recorren a l’automedicació
Per variables sociodemogràfiques, les dones (41%) s’automediquen més que els homes (33%). A més, el grup amb major nombre de persones que recorren a tractaments sense prescripció és el dels joves adults d’entre 26 i 40 anys (41,3%). En canvi, entre els quals tenen entre 18 i 25 anys, es produeix un descens significatiu respecte al 2024: l’automedicació cau més de 15 punts percentuals. Per contra, el percentatge de persones de més de 65 anys que consumeix algun tipus de medicació sense prescripció ascendeix 4,5 punts percentuals, fins a situar-se en el 33,1%. La situació laboral també influeix en el grau d’automedicació, ja que aquesta és més habitual entre els qui treballen (40,1%) que entre els qui no (32,6%).
Per comunitats autònomes, Catalunya (45,2%), Madrid (42,4%) i País Basc (42,3%) concentren els majors percentatges de persones que s’automediquen. En l’extrem oposat, Navarra (23,5%), Canàries (24,9%) i Aragó (28,6%) registren els valors més baixos. Cal assenyalar que, tant a Navarra com a Canàries, no s’observa consum combinat de medicaments i productes homeopàtics o naturals: els qui s’automediquen opten únicament per una de les dues categories.
Saber el que els receptaria el metge és el motiu més gran per a automedicar-se
Analitzant els motius, la que més assenyalen és creure saber per endavant el que els receptaria el metge en funció dels símptomes (36,5%). A continuació, un 28,3% considera que el que li ocorre no és prou greu per a acudir a consulta i opta per medicar-se pel seu compte, seguit d’aquells que destaquen els llargs temps d’espera per a obtenir una cita mèdica (23,1%).
Analitzant els resultats segons el perfil, s’observen diferències per gènere. En el cas de les dones, la principal raó és que coneixen el que el medico les receptaria. Per contra, ells són més despreocupats sobre els símptomes que elles. Un 32,6% dels homes pensa que no li passa gens greu, mentre que el percentatge per a les dones se situa en un 25%. En el cas de les llistes d’espera també hi ha diferències: un 27,6% d’ells l’al·ludeixen i un 19,7% d’elles.
La situació laboral és un gran condicionant a l’hora d’acudir o no a la consulta mèdica. S’observa que entre les persones que s’automediquen i treballen, la pèrdua de temps cobra major rellevància: un 25% esmenta que evita acudir a consulta per aquesta raó. No obstant això, la xifra de persones que no van a consultar per aquest mateix motiu es redueix gairebé a la meitat entre les persones que no treballen (16,2%).
Una dada que destacar és que el 44,6% de les persones majors de 65 anys afirma automedicar-se perquè ja sap el que el metge li receptarà en funció dels símptomes que té, sent aquest el percentatge més alt entre tots els grups d’edat. Això indica que, més que per estalviar temps (només el 10,2% ho fa per no perdre temps a anar a la consulta), la seva decisió es justifica en l’experiència acumulada i el coneixement previ del seu tractament.
Quant als motius, més de la meitat de les persones que s’automediquen ho fan per a alleujar símptomes o dolors ocasionals (54,1%, la xifra més reduïda des de 2021, amb una baixada de 17 punts percentuals). També és freqüent l’ús de preparats sense prescripció per a tractar malalties lleus o puntuals (53,6%), mentre que aquells que recorren a l’automedicació per a tractar símptomes psicològics se situen en el 23% de la mostra, el seu màxim des de 2021 (doblega la xifra corresponent a aquest any, del 10%).
