La Unió Europea ha destinat més d’11.000 milions d’euros a la lluita contra la fam a l’Àfrica Subsahariana entre 2014 i 2024, però qüestiona “l’efectivitat” de gran part d’aquesta ajuda, ja que no ha arribat a les persones més necessitades, segons un nou informe del Tribunal de Comptes Europeu. L’auditoria publicada aquest dimecres critica la falta d’adaptació dels projectes a les realitats locals i la manca de seguiment dels resultats. També lamenta que els programes d’ajuda europeus continuen sense abordar les causes estructurals de la inseguretat alimentària als països subsaharians, posant en dubte l’eficàcia del suport de la UE.
L’informe constata que el 2024 uns 295 milions de persones en 53 països van patir alts nivells d’inseguretat alimentària, 13,7 milions més que l’any anterior. La malnutrició entre dones i nens també ha empitjorat, afectant més de 37,7 milions de nens menors de cinc anys. La situació en la majoria dels països subsaharians no ha millorat significativament, amb inseguretat alimentària persistent i altres problemes relacionats, afirmen els auditors. Factors externs com el canvi climàtic, els conflictes i la inestabilitat econòmica continuen dificultant els esforços per reduir la malnutrició.
Lluitar contra la fam és un dels reptes centrals dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, i la UE s’ha compromès a donar suport a aquesta missió. Entre 2014 i 2020, la UE va signar contractes per valor de 17.000 milions d’euros per a projectes globals de lluita contra la fam, seguits de 6.200 milions més entre 2021 i 2024. Gairebé la meitat d’aquesta inversió s’ha destinat a l’Àfrica Subsahariana, convertint la UE en un dels majors donants mundials regió, diuen.
Manca de coherència i adaptació
L’auditoria del Tribunal de Comptes Europeu lamenta que les accions de la UE no sempre s’han dirigit de manera coherent a les regions o comunitats més necessitades i que els projectes no sempre s’han adaptat a les realitats locals. L’exemple més evident va ser a Etiòpia on es van dur a terme mesures a districtes que no patien inseguretat alimentària aguda, en lloc de dirigir els esforços cap a zones que requerien accions urgents. En aquest sentit, la manca d’atenció als resultats i a la sostenibilitat ha limitat l’impacte de l’ajuda.
“L’ajuda de la UE per a l’Àfrica Subsahariana hauria de centrar-se més clarament en les regions més afectades i tenir més en compte les condicions locals”, avisa Bettina Jakobsen, responsable de l’auditoria.
La majoria dels projectes han anat dirigits principalment al desenvolupament de la cadena de valor, deixant de banda la diversitat alimentària i l’atenció a la salut. De fet, la desnutrició continua essent elevada tant en zones rurals com urbanes, amb un coneixement molt baix sobre la qualitat i la diversificació dels aliments entre la població local.
A més de no garantir una dieta equilibrada i variada, gairebé la totalitat dels projectes es van dissenyar a través de comitès directius que no comptaven amb la participació de la població local. Els beneficiaris finals, que poden aportar informació important sobre les possibles limitacions i les necessitats més prioritàries, no formaven part del grup directiu.
A Kenya van patir diversos problemes amb el disseny dels projectes. Segons els beneficiaris entrevistats in situ, la falta d’accés a certs materials (per la seva limitació geogràfica), així com la manca d’eines essencials, es podrien haver evitat si se’ls hagués consultat durant el disseny del projecte.
Hi va haver un cas semblant a Zàmbia. La UE va proporcionar dipòsits d’aigua, canonades de reg i bombes solars, però donava diners per al seu manteniment un cop acabat el projecte, ni un pla perquè aquests equipaments continuessin operatius.
Els auditors insten la Comissió Europea a reforçar l’enfocament en la lluita contra la fam i la inseguretat alimentària prioritzant les regions més afectades, millorant el disseny dels projectes i l’enllaç entre ajuda humanitària, desenvolupament i pau. També recomanen millorar el seguiment i la comunicació de resultats per garantir l’eficàcia de les intervencions.
