Lleida va estar d’un través de dit de no tenir estació de l’AVE al centre de la ciutat. L’objectiu fonamental del projecte d’alta velocitat era competir amb l’avió en el temps de viatge entre Madrid i Barcelona. Les parades intermèdies eren una nosa. L’altre dia sentia que Tere Cunillera donava les gràcies a Josep Borrell per haver forçat que Lleida tingui parada de l’AVE al cor de la ciutat. També s’atribueix el pont de Pardinyes a Borrell quan era ministre d’Obres Públiques. Els de Lleida encara haurem de dedicar al de la Pobla de Segur el carrer que li han retirat els del seu poble. Tarragona no va tenir un Borrell i té l’estació de l’AVE a la quinta forca. Mai he tret l’aigua clara dels veritables motius d’aquesta decisió. He sentit a dir que per raons tècniques dels radis de gir no era possible fer entrar la línia de l’AVE dins de Tarragona. No han faltat les versions que apunten a l’eviterna disputa entre Reus i Tarragona que va forçar una solució falsament salomònica. El motiu més repetit va ser que dissenyar el traçat passant pel centre de Tarragona penalitzava la durada del recorregut Madrid-Barcelona. Allò que no vam entendre molta gent és per què no es va aplicar a Tarragona la mateixa solució que a Lleida i a Saragossa. Un braç entra fins al centre urbà i un altre fa un bypass que passa de llarg les parades intermèdies i va directe de Madrid a Barcelona o al revés. Vet aquí que ara el ministre de Transports, Óscar Puente, ha anunciat aquesta setmana una nova via d’alta velocitat entre Lleida i Barcelona per escurçar encara més el trajecte Madrid-Barcelona. Cal veure si la nova via beneficiarà també a Lleida. El que queda clar és que Tarragona tornarà a quedar allunyada. Malviatge!
Sessió: No iniciada
