El juny de 2025, el nombre de dones assassinades per violència de gènere a Espanya al llarg de l’any ascendia a 20. Des que va començar el recompte oficial el 2003, la xifra total sumava en aquell moment 1.314 víctimes, segons la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere. Però aquestes xifres només adquireixen un veritable sentit quan s’analitzen en profunditat. El feminicidi, la manifestació més extrema de la violència contra les dones i la violència de gènere, és un problema global estretament lligat a les desigualtats estructurals de poder entre els homes i les dones.
Les arrels i les conseqüències d’aquesta violència fan imprescindible no només analitzar-ne les causes, sinó també examinar com es registren, s’interpreten i es comuniquen les dades associades. El tractament d’aquestes dades condiciona la manera com la societat entén el problema i com els Estats dissenyen les seves polítiques de prevenció.
L’estudi en obert Datos sobre feminicidios. Oportunidades y desafíos para las instituciones y la sociedad civil en los Estados español y colombiano analitza com es produeixen i s’utilitzen les dades sobre feminicidis a Espanya i Colòmbia i quins aprenentatges es poden extreure per millorar les polítiques públiques i l’acció social contra la violència masclista.
Aquest treball el lidera la investigadora Milagros Sáinz, coordinadora del grup de recerca Gènere i TIC (GenTIC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Amb aquest estudi, Sáinz i el seu equip -en el qual participa una investigadora de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) i una altra de la Universitat Industrial de Santander (Colòmbia)- busquen posar un gra de sorra en la lluita contra el feminicidi i qualsevol tipus de violència contra les dones per aportar estratègies d’erradicació i prevenció en les diferents capes socials i al llarg de les diferents etapes de la vida.
La necessitat d’analitzar les dades sobre feminicidis
La violència contra les dones i la seva manifestació a través dels feminicidis és un problema global. Per aquest motiu, és necessari entendre com estan afrontant els diferents Estats —Espanya i Colòmbia en aquest cas— la prevenció d’aquesta violència. “Necessitem conjuminar esforços per lluitar contra aquesta xacra i aprendre de les bones pràctiques que s’estan desenvolupant en altres contextos per poder desplegar possibles estratègies de prevenció sota un enfocament de justícia restaurativa”, assenyala Sáinz.
L’estudi conclou que els principals reptes són garantir que les dades es tradueixin en accions efectives i que l’Estat escolti les veus de les víctimes, de les seves famílies i de les organitzacions que les acompanyen, a més de generar condicions estructurals de no‑repetició. “Cal que la societat es faci corresponsable en la lluita contra la violència de gènere i que qualsevol persona se senti legitimada per denunciar qualsevol situació d’aquest tipus de violència que pugui presenciar en la comunitat de veïns, en l’entorn laboral o familiar o al carrer”, assenyala Sáinz, l’equip de la qual és adscrit al centre UOC-TRÀNSIC.
Les bones pràctiques identificades en l’estudi apunten a la necessitat de tenir un enfocament integral que combini mesures legals, pedagògiques, socials i comunitàries, i que reconegui alhora el paper central de l’Estat i el protagonisme de la societat civil. “La prevenció del feminicidi no s’hauria d’orientar només a protegir les víctimes, sinó també a detectar patrons previs de violència del victimari”, explica Sáinz.
“Per a això, és necessari implementar sistemes d’alerta primerenca basats en perfils de risc, enfortir el treball amb agressors i garantir rutes de protecció diferenciades segons el context territorial, social i cultural de cada cas. A més, les pràctiques restauratives, com l’acompanyament psicosocial en escoles i veïnats i el reconeixement del dolor social, s’han d’incorporar com a components centrals de la reparació”, afegeix.
D’acord amb la investigadora, el feminicidi s’ha de deixar d’abordar com un fenomen exclusivament criminal per entendre’l com una expressió de violències estructurals ancorades en relacions desiguals de poder, patriarcat, racisme, migració forçada i exclusió social.
El cas del model espanyol
Actualment, Espanya té un sistema de recollida, tractament i anàlisi de dades sobre violència masclista que la converteixen en un dels referents en la lluita contra aquest tipus de problemàtica a escala internacional. El principal avenç en les últimes dècades consisteix en el desenvolupament d’una legislació integral i un marc institucional sòlid que inclou la Llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere de 2004, l’Estratègia Estatal per combatre les violències masclistes i el Conveni d’Istanbul.
“Aquestes mesures han suposat la creació d’un sistema de prevenció, atenció, sanció i reparació que inclou tribunals especialitzats, mitjans de protecció per a les víctimes (com el telèfon d’urgències amb GPS) o la coordinació entre les diferents administracions de l’Estat per garantir la protecció i els drets de les dones. Aquesta coordinació interinstitucional n’és un dels punts forts. A més, cal destacar el sorgiment de marcs estadístics que incorporen dades basades en la ciutadania”, explica Sáinz.
No obstant això, i malgrat els avenços fets, a Espanya continuen sent necessaris determinats canvis en el tractament de les dades per millorar les polítiques públiques. “Cal millorar la recollida, el tractament i l’anàlisi de dades sobre feminicidis perquè vagin més enllà de l’àmbit de la parella o l’exparella, ja que moltes morts es produeixen fora d’aquests àmbits. En aquest sentit, és necessària també la inclusió d’una perspectiva interseccional que ajudi a proporcionar estratègies de prevenció i de justícia restaurativa que incloguin diversos agents socials de les diferents comunitats”, exposa Sáinz.
Així mateix, és necessari incorporar més dades sobre el victimari, per establir perfils de risc, i sobre el context en el qual s’han produït els crims feminicides, per establir mecanismes de prevenció. L’estudi assenyala com a cas d’èxit i bones pràctiques el treball de Feminicidio.net, que ha construït una memòria col·lectiva entorn de les víctimes. El portal no només registra dades, també narra les vides i les singularitats de les dones assassinades, la qual cosa les dignifica i les visibilitza més enllà del crim.
El futur de la lluita contra el feminicidi
En l’estudi, Sáinz i el seu equip assenyalen que no n’hi ha prou amb millorar les dades; és necessari transformar les condicions socials, institucionals i simbòliques que fan possible la violència. Així mateix, posen especial èmfasi en la importància que els estats i la societat civil combinin esforços per aconseguir aquesta transformació social i que tots ens sentim corresponsables en la lluita contra els feminicidis i contra la violència masclista. “Serem una societat avançada quan aconseguim erradicar la violència contra les dones i no fem cap pas enrere, tot sentint-nos corresponsables de la seva presència en la nostra societat”, destaquen.
