En aquest país, la justícia potser no és un “cachondeo” com va dir l’alcalde Pacheco, però és una ruïna. La manca de jutges, fiscals i funcionaris, i la fugacitat dels destins, sobretot a Catalunya on no volen venir els professionals d’altres comunitats, són les causes principals que provoquen un mal funcionament de la justícia. Hi ha episodis en els quals el cas ha passat per mans de 26 jutges diferents i encara no hi ha sentència. La fugissera estada dels jutjadors a Catalunya provoca que moltes causes saltin de jutge en jutge, i cada cop el nou que arriba ha de començar a estudiar el cas des de zero. Aquest va ser un dels problemes tractats en l’interessant debat al qual vaig participar aquesta setmana amb la presència de la fiscal en cap de Tarragona, María José Osuna, jurista de dilatada experiència i prestigi professional. La tertúlia, amb presència d’advocats com el lleidatà Juan Manuel Nadal Reimat, polítics de tots colors, notaris, periodistes i doctors de distintes especialitats, va abordar, des de la discrepància, qüestions candents com la revelació de secrets, la clàusula de consciència, la presumpció d’innocència i la moral per sobre del Codi Penal. Evidentment, va fer bullir l’olla el judici al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz. Només va faltar que féssim una porra sobre la sentència. L’opinió preponderant fou eclèctica: el tribunal té arguments per absoldre i per condemnar. Altres apostes pronostiquen absolució amb vots particulars i un to de regany, però fent prevaldre el principi d’in dubio pro reo. En cas de dubte, es dicta a favor de l’acusat. Al revés que sol passar a la política.
Sessió: No iniciada
