El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, va celebrar ahir l’homenatge anual a les víctimes i combatents de la batalla de l’Ebre, coincidint amb el 87è aniversari del final de la contesa, la més cruenta de la Guerra Civil.
L’acte es va dur a terme al Memorial de les Camposines, al municipi de la Fatarella (Terra Alta), un espai dedicat al record i la dignificació de totes les persones que van perdre la vida o van desaparèixer durant la batalla de l’Ebre, sense distinció d’ideologia o filiació militar.
Gràcies a les tasques de recerca contínues de la Direcció General de Memòria Democràtica i a les noves incorporacions al Cens de persones desaparegudes, s’han afegit 78 noms nous a les plaques commemoratives del Memorial, que han estat inaugurades amb els familiars de les víctimes. En total, ja són 1.984 les víctimes homenatjades al Memorial de les Camposines.
L’homenatge, organitzat amb la col·laboració del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i l’Ajuntament de la Fatarella, va estar presidit pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i per l’alcalde del municipi, Jordi Rius.
En la seva intervenció, el conseller Espadaler va explicar que és “la primera vegada que un brigadista rep un homenatge a nivell d’Espanya”, i va remarcar el compromís del Govern amb la memòria democràtica. Va afirmar que la llei de memòria democràtica avança segons “els ritmes previstos”, si bé el Govern encara no concreta quan podria estar enllestida.
A més, el conseller va reiterar la importància de “transmetre als més joves la lluita i el valor de la democràcia” amb actes com aquests, de veritat, justícia i reparació, i va recordar que en el cas de cada víctima hi ha una història i una família al darrere.
L’acte va comptar també amb els testimonis de familiars de desapareguts, que van compartir les seves històries personals: Pilar Sampietro, periodista i familiar de Miquel Feixas Pujolàs, mort en combat amb només 18 anys, i Andrew Johnson, familiar del brigadista canadenc Arthur Johnson, vingut expressament des de Toronto per participar-hi.
“Els desapareguts no tenen una veu, alguns són desconeguts, altres oblidats. Un historiador canadenc va dir un cop ‘els desapareguts són sagrats, mereixen honor i dignitat’ i aquest bonic memorial fa això, és un espai sagrat”, va assenyalar Johnson.
El fet de tenir un punt on portar flors i tenir un record per als familiars desapareguts, com el Memorial, representa un element important per gestionar dols familiars.
“És una manera de reconèixe’ls i donar-los el seu lloc”, va indicar ahir Agnès Benet, qui ha inscrit recentment un germà de la seva àvia que va formar part de la lleva del Biberó.
Sessió: No iniciada
