Tots els que tenim una edat, ben segur que, en la nostra infantesa, vam cantar la cançó del general Bum-Bum. El darrer número del Boletín de la Real Academia de la Historia publica el treball titulat Eugenio Gaminde Lafont (1811-1878). Militar y conspirador progresista. Y hombre de confianza de Juan Prim. L’autor, Manuel Ugartetxea Urandurraga, és descendent de Gaminde, segons em fan saber els amics Felip Gallart i Vicent Lladonosa. La biografia d’aquest militar és una enciclopèdia de peripècies, sempre vinculat al general Prim fins a la darrera hora. Després del magnicidi, Gaminde assistia cada 30 de desembre a la cerimònia fúnebre que se celebrava anualment a la basílica d’Atocha per l’etern descans del general Prim. “Al lado de la estatua yacente de Prim, el estandarte de San Fernando que llevaba el día de los Castillejos”, relata Ugartetxea. Sens dubte, però, l’episodi més recordat del general Gaminde va ser l’ordre que va donar, sent capità general de Catalunya, de bombardejar els barris de Gràcia i Sants per reprimir la revolta de les quintes de 1870. Gaminde va excusar-se dient que no havia bombardejat els barris barcelonins, sinó que els havia canonejat. El seu delit a usar els canons va donar peu que la premsa de l’època el bategés com el general Bum-Bum i que circulés una cançó que recordo haver cantat de petit: “El general Bum-Bum / quan se’n va a la guerra, / davant dels seus soldats / fa tremolar la terra. (…) / El cavall és de cartró… / aparteu les criatures! / Rampataplam, terereré, patapim, patapum se’n va a la guerra./ Rampataplam, terereré, patapim, patapum, / se’n va a la guerra el general Bum-Bum”.
Sessió: No iniciada
