Arias Navarro compareixia per televisió a primera hora per anunciar la mort de Franco. Era dijous 20 de novembre del 1975 i dijous vinent en farà mig segle de tot plegat. Com és lògic, els diaris van córrer a fer edicions especials. LA MAÑANA en va fer tres (totes esgotades segons consta a l’hemeroteca). El diari de l’endemà, del 21 de novembre, era pràcticament un monogràfic sobre la mort del dictador però hi havia més coses en aquell diari, com anuncis de cursos de català impulsats per aquest mateix rotatiu o la dimissió de l’entrenador de la UE Lleida. Van ser, també, notícies i continguts d’un dia eclipsat per la mort de qui va mantenir España en blanc i negre i sense llibertats durant més de 40 anys.
Aquell dia les mostres de condol se succeïen a tort i a dret, per convenciment o per obligació, de la mateixa manera que es comunicava l’anul·lació d’actes socials, culturals i esportius, talment com va passar amb la pandèmia del 2019 pocs dies abans que el president del Govern, Pedro Sánchez, comuniqués la declaració de l’Estat d’Alarma i el confinament de la població. Aquell dia la gent no estava confinada però tot es va paralitzar. L’Ajuntament de Balaguer va fer arribar un anunci en el que informava que no hi hauria mercat al coincidir amb la coronació del llavors Príncep Juan Carlos com a rei d’Espanya. Les classes als col·legis i universitats van quedar cancel·lades i es van suspendre els partits de la lliga de futbol tot i que s’autoritzava a jugar-los el diumenge a partir de les sis de la tarda. La falta de llums en la majoria d’estadis, segons relata el diari, ho feia pràcticament impossible amb la qual cosa es va instar a fer-los dimecres com a molt tard per no afectar les apostes que s’havien fet. Diu la crònica que els problemes burocràtics que provocaria haver de tornar els diners dels qui ja haguessin segellat les butlletes fora massa gran. Aquell dia 20 també hi va haver una notícia esportiva de relleu. Juan Vázquez, entrenador de la UE Lleida, va presentar la dimissió per dos motius: la malaltia de la seva esposa, a qui no provava el clima de Lleida, i el fet de no poder redreçar ja la trajectòria de l’equip. Manolo Buján es va fer càrrec del conjunt blau de manera provisional i la crònica d’aquell dia també informava del toc d’atenció a Canito i la possibilitat que tornés a l’Espanyol.
A les pàgines d’anuncis és on aquell diari del 21 de novembre (fet el dia de la mort de Franco i publicat l’endemà) respirava més aire fresc. Gairebé a tota pàgina s’informava dels cursos de català que feia LA MAÑANA amb una acadèmia de Lleida i que publicava en aquestes mateixes pàgines. La d’aquell dia era la Lliçó 87, estava dedicada a la nomenclatura en català del món ferroviari i s’especificava que es basaven en les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans. També en català hi ha escrita una crònica del corresponsal del Solsonès, que parla de l’art romànic català, i es fa ressò de la conferència que va fer Jaume Barrachina, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
En l’apartat d’anuncis també es veu quina era la tendència del moment. El Renault 4 (el popular 4L) es publicitava també en un espai gran del diari i fent una ullada als anuncis es veu que es necessitaven “Viatjants” (ara se’n diu comercials) i moltes altres feines relacionades amb la construcció, com paletes o encofradors. En alguns casos es veu cases comercials que encara hi són, com Finques Farré, o d’altres que estaven obertes fins no fa tans anys, com la Dilagro, la llibreria de Jordi Marimón. Es conta que un governador civil li va demanar una vegada un llibre prohibit i li va dir que sabia que si algú el podia aconseguir era ell.
Com a colofó hi ha detalls que no passen desapercebuts. En un breu s’informa que Don Juan de Borbó, el pare del llavors príncep i ben aviat rei Juan Carlos I, no es pronuncia sobre la mort de Franco. “Ninguna declaración de Don Juan de Borbón”, diu la gazetilla publicada en un faldó de la pàgina. A la cartellera, encara que suspesa momentàniament fins que no s’aixequés el dol oficial, hi havia pel·lícules com ‘El coloso en llamas’ (Principal), ‘Jesucristo superestar’ (Granados) o ‘Cuando el cuerno suena’ (Femina). En definitiva, són altres continguts d’un dia de contrastos on molts feien veure que estaven compungits, altres en devien estar de veritat i molts d’altres van aprofitar per obrir cava. És el que passa quan mor un dictador que va abolir les llibertats.
