Gairebé 250 estudiants del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça han aprofundit durant aquest curs sobre la vida i el compromís de Conxita Grangé, supervivent pallaresa dels camps nazis i altres deportades del Pallars i la Ribagorça. Els alumnes han elaborat treballs que han exposat aquest dilluns a la central de Capdella, a tocar de la casa de Grangé, al nucli d’Espui, on va néixer el sis d’agost de 1925. Aquest acte, organitzat conjuntament entre el Memorial Democràtic i Educació, s’emmarca dins dels actes de la commemoració dels cent anys del naixement de Conxita Grangé.
A la majoria d’escolars, treballar la figura de Grangé i altres deportades nazis, els ha servit per conèixer una part de la història, que han dit que desconeixien per complet.
El que més ha marcat als escolars és que Grangé va ser deportada l’any 1944, al camp de concentració per a dones de Ravensbrück, a Alemanya, amb dinou anys. Tan sols amb una diferència de dos o tres anys amb els alumnes que aquests dies han estudiat la seva figura. Els joves han pogut veure la casa on va néixer i es va criar a Espui.
L’acte ha comptat amb el director de Memorial Democràtic, Josep Font, qui ha destacat que Grangé va dedicar bona part de la seva vida a explicar la seva experiència com a resistent antifeixista i com a deportada als alumnes de secundària i batxillerat, contribuint a mantenir viva la memòria de les dones deportades.
Font ha parlat de “l’alt valor pedagògic” que tenen actes com els que s’han celebrat aquest dijous a la vall Fosca amb la participació dels instituts de Tremp, la Pobla de Segur, Sort i Pont de Suert.
Bibliografia de Conxita Grangé
Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui, el 6 d’agost de 1925, en una família de vuit germans. A causa d’una malaltia de la seva mare, al cap de dos anys la van portar a casa dels seus oncles: Jaume Beleta (fill de casa Antema, de la Plana de Mont-Ros) i Elvira Ibarz, a Tolosa de Llenguadoc, on va viure amb Maria Castelló, filla de l’Elvira, fins a la Guerra Civil (1936-1939), quan la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.
Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la Resistència als nazis. Conxita Grangé i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers i els maquis.
Conxita Grangé, Maria Castelló i Elvira Ibarz van ser detingudes a Peny, al departament francès d’Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades a Tolosa de Llenguadoc, des d’on van ser deportades a Alemanya.
Van travessar França de sud a nord amb el tren fantasma, amb set-cents detinguts, en un recorregut de dos mesos sota els bombardejos aliats i els atacs del maquis. El 9 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück.
Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita es va establir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.
