L’excés de purins i fems ramaders és un problema mediambiental i econòmic a moltes zones rurals de Catalunya. A Alcarràs (el Segrià), un grup de 150 famílies ramaderes n’ha fet d’aquest handicap el seu lema: fem d’un problema una oportunitat. I ho aconseguit mitjançant Alcarràs Bioproductors, una cooperativa pionera que valoritza els residus ramaders transformant-los en compost, biogàs i fertilitzants.
El resultat és un model de bioeconomia circular al servei del territori: es redueixen els costos i l’impacte ambiental de les dejeccions, es genera energia renovable i s’obtenen adobs orgànics de qualitat per a l’agricultura.
Naixement
Alcarràs és un municipi amb una de les majors activitats ramaderes de Catalunya, especialment en porcí i boví. Això comporta el repte de gestionar grans volums de purins i fems de les granges de la zona. Davant la necessitat urgent d’evitar la contaminació per nitrats i reduir els costos de gestionar aquests residus, l’any 2008 es va constituir la Societat Agrària de Transformació (SAT) Alcarràs Bioproductors, fruit de l’associació de 150 famílies ramaderes que agrupen 160 explotacions del Segrià.
Aquell mateix any van adquirir una finca de 18 hectàrees destinada exclusivament a projectes de tractament de dejeccions ramaderes de les seves pròpies granges.
Després d’anys de feina i tràmits, el passat 2021 van posar en marxa la seva planta de compostatge, el primer pilar del projecte, on converteixen els purins i els fems del bestiar, juntament amb restes vegetals (com podes o llenya d’antigues plantacions de fruiters), en adob orgànic d’alta qualitat.
Actualment, aquesta planta de compostatge comunitària transforma els residus ramaders que abans suposaven un cost i un problema en compost ecològic que es pot vendre o aplicar als camps dels propis ramaders.
Els ingressos per la venda de compost (amb diferents qualitats segons l’ús) i l’estalvi en costos de gestió de purins i fems són clau per a la viabilitat de la iniciativa, alhora que obren la porta a noves línies de valor, com ara la producció de biogàs.
Cap al biogàs
L’èxit de la fase de compostatge va animar els ramaders d’Alcarràs Bioproductors a fer un pas més en la cadena de valor dels residus: produir biogàs a partir dels purins. Així va néixer el projecte de planta de biogàs, un complex que permetrà generar energia verda i nous fertilitzants líquids, complementant la planta de compost. L’objectiu és anaeròbicament (en absència d’oxigen) part dels purins i altres subproductes orgànics per obtenir biogàs, i després aprofitar tant el gas com els subproductes resultants del procés (anomenats digestats).
Com funcionarà? En una primera fase, el biogàs produït (format principalment per metà) s’utilitzarà com a combustible en un motor de cogeneració per generar electricitat renovable. Aquesta electricitat alimentarà la xarxa elèctrica general i també subministrarà energia a les pròpies granges dels ramaders, a través d’una comunitat energètica local. En fases posteriors, està previst refinar el biogàs a biometà (el mateix metà purificat). El biometà té un poder calorífic equiparable al gas natural fòssil, de manera que es podrà utilitzar com a carburant en vehicles adaptats o injectar-lo a la xarxa de gas natural. Això amplia notablement les possibilitats de consum local o venda d’aquesta energia renovable.
Després d’extreure el biogàs, queda el digestat, és a dir, la part líquida i sòlida que abans eren els purins però ja fermentats i estabilitzats. A Alcarràs Bioproductors, el digestat es gestionarà de forma integral.
Aquest projecte de biogàs a Alcarràs processarà al voltant de 70.000 tones anuals de dejeccions ramaderes (purins i fems). Segons càlculs de la cooperativa, això permetrà produir energia renovable suficient per alimentar la xarxa i explotacions locals, reduir notablement les emissions de metà a l’atmosfera (un potent gas d’efecte hivernacle) i alleujar la pressió que suposava gestionar aquests residus de forma tradicional.
Cal afegir que tirar endavant aquesta planta de biogàs ha suposat una inversió important (2,5 milions d’euros), finançada en bona part pels mateixos ramaders però també amb ajuts i crèdits públics. La Comissió d’Urbanisme i la Ponència ambiental del Govern van aprovar el projecte l’any 2023, donant llum verda al nou polígon industrial on se situarà la planta.
Tot i que els tràmits han anat relativament ràpid, no tant com s’esperava inicialment: les obres van patir alguns endarreriments i la cooperativa va haver de sol·licitar una pròrroga per no perdre una subvenció europea de 400.000 € ja concedida.
Finalment, a l’octubre del 2024 l’Institut Català de Finances (ICF) –a través de la seva línia de crèdit EcoVerda– va atorgar un préstec de 3 milions d’euros a Alcarràs Bioproductors per impulsar la construcció de la planta.
“L’ICF ens ofereix terminis llargs d’amortització que la banca convencional no dóna i condicions més favorables amb avals. Ha estat clau perquè una planta com la nostra, promoguda i gestionada pels mateixos ramaders, pugui tirar endavant”, afirma Jordi Jové, president d’Alcarràs Bioproductors.
Biohub Km0
El que va començar fa anys com una iniciativa enfocada a tractar els excedents de dejeccions s’ha convertit en un projecte de major abast, batejat com a Biohub Km0 d’Alcarràs. A més de la planta de biogàs, el projecte Biohub Km0 preveu desenvolupar un polígon industrial verd a la zona de Vallmanya (al mateix terme d’Alcarràs) per acollir noves activitats de bioeconomia.
En aquest espai s’hi volen instal·lar empreses dedicades al desenvolupament de bioproductes i biomaterials a partir de residus orgànics, aprofitant l’oferta de matèries primeres que proporcionarà la planta (compost, digestat, etc.). De fet, la Generalitat ja impulsa la construcció en aquest enclavament d’una planta pilot per provar a escala pre-comercial nous bioproductes innovadors.
La visió d’Alcarràs Bioproductors és, per tant, crear un clúster local de bioeconomia circular on ramaders, administracions i empreses tecnològiques col·laborin per donar nous usos als residus i generar economia al territori. “El Biohub Km0 és motiu d’orgull; hem demostrat que des del món rural podem liderar projectes innovadors. Fem una crida a les empreses de biomaterials perquè s’instal·lin aquí i ens ajudin a aprofitar tot el potencial d’aquests recursos”, va declarar el president Jordi Jové en rebre l’aprovació definitiva del projecte.
Experiències similars
El cas d’Alcarràs no és únic; arreu de Catalunya es comencen a veure iniciatives semblants que persegueixen l’aprofitament dels purins i altres biomasses residuals amb enfocaments cooperatius o innovadors. Un exple és a Artesa de Segre.
La Cooperativa Agropecuària d’Artesa de Segre està impulsant (des de 2024) un gran centre de tractament de dejeccions ramaderes, amb un enfocament molt orientat a reduir la contaminació per nitrats. El projecte preveu tractar 101.000 tones l’any de purí porcí en un complex que ocuparà 6,6 hectàrees a les afores d’Artesa.
També existeix la iniciativa Som Energia i la planta de biogàs de Torregrossa (el Pla d’Urgell). Un precedent interessant és la planta de biogàs que la cooperativa d’energia verda Som Energia va inaugurar l’any 2014 a Torregrossa. En aquell cas, es tractava d’un projecte ciutadà, on més de 300 socis de Som Energia van finançar i posar en marxa una planta de 500 kW de potència que transforma purins i altres residus orgànics en electricitat renovable.
La planta, ubicada en una granja de porcs, genera l’equivalent al consum elèctric de 1.300 famílies a l’any. És remarcable que el calor sobrant del procés s’utilitza per escalfar la mateixa planta i la granja veïna, maximitzant l’eficiència energètica.
