L’adolescència es una etapa complicada però te la seva part lúcida i reivindicativa. D’aquella etapa resta penjat en una de les habitacions de casa un rètol que diu “Ninguna causa esta perdida mientras haya un insensato luchando por ella”. Penso en la flotilla de Gaza; en les persones protestant al pas de la volta ciclista; en Rosa Parks sense aixecar-se del seient; en la nena que anava a escola escoltada amb policia; en les sufragistes defensant el dret a vot de les dones; en Olímpia de Gouges que al 1791 va voler igualar els drets de les dones amb els homes; en les dones que van defensar la llibertat sexual i reproductiva durant l’Espanya negra de la dictadura i part de la transició. La defensa de les causes i drets respecte la llibertat i la dignitat de les persones sense el coratge dels “insensats i insensates” aixecant la veu i actuant sobre la consciència col·lectiva desapareixen.