De petit, quan anàvem de vacances amb els pares i els padrins a Salou, m’agradava tirar postals. Des de la Platja dels Capellans estant escrivia a amics, coneguts i saludats perquè en aquella època encara s’estilava això de les cartes. A Salou ens hi estàvem quinze dies i era habitual que arribéssim primer nosaltres que les postals. Fins al punt que alguna vegada, ja al poble, algun amic n’havia rebut alguna de la Platja dels Capellans mentre jugàvem a casa seva. Tot plegat era divertit i s’hauria de fer molt més. La darrera postal que vaig rebre era d’Holanda i encara feia COU. Me la van enviar dos companys de classe que s’havien passat uns dies pel país de les tulipes i encara la guardo. El 4 de setembre vam tornar a enviar postals. El Jan, el meu fill, va voler compartir els paisatges de Llafranc amb els seus amics. Les vam escriure a l’habitació de l’hotel i les vam tirar aquell dia després de demanar direccions als pares a tort i a dret. La majoria van arribar el dia 4 (però d’octubre). Em va recordar Salou amb la diferència que els temps han canviat molt.