El mes passat comentava en aquest mateix racó del diari una troballa familiar a Dinamarca, gràcies als resultats d’unes proves d’ADN i amb unes coincidències amb diferents arbres genealògics.
La troballa va venir perquè la danesa Anne Christina té una coincidència d’ADN amb la meva mare de l’1,4%. Investigant, l’Anne Christina és filla d’Eduard Santaolalla Rives, un mollerussenc que se n’anà a viure a Dinamarca i que va tenir una filla amb la Jonna Andersen. No repetiré més detalls sobre aquesta troballa perquè ja els vaig explicar en l’article del mes passat. Però, el que sí faré, serà explicar les novetats que han sorgit sobre aquest cas en el darrer mes.
I és que resulta que la Jonna Andersen ha contestat des de Dinamarca el missatge que li vaig enviar per acabar de confirmar les troballes que havia fet.
La Jonna m’ha explicat que va conèixer l’Eduard l’any 1969 a Dinamarca (vet aquí perquè les autoritats espanyoles no el trobaven perquè se n’anés a fer la mili), que es van casar al febrer de 1972 i que van tenir una filla, l’Anne Christina, l’any següent, el 1973.
M’ha explicat també que no sap gran cosa de la família lleidatana de l’Eduard, amb el qui, actualment, estan separats. En qualsevol cas, va manifestar el seu agraïment per haver-me posat en contacte amb ella per donar a conèixer el lligam familiar, i la coincidència que la seva filla té amb la meva mare. Paral·lelament, he pogut investigar una mica més sobre aquesta família de Mollerussa. Més que res per intentar poder afinar en el grau de parentiu que tenim amb l’Eduard i amb la seva filla. Però, de moment, no me n’he sortit. El que he pogut verificar fins ara és que és pràcticament segur que el lligam familiar ve per la part materna de l’Eduard, i que hi cap la possibilitat que les nostres besàvies de Golmés, la Maria i la Rosa Visa Pedrós, siguin germanes.
És a dir, que l’Eduard i jo seríem cosins tercers. Per arribar a aquesta conclusió ha ajudat el fet de poder saber que l’Anne Christina i la meva mare tenen ADN en comú amb una tercera persona amb la qui també és cosina tercera meva, i també descendent, com la meva mare i jo, dels Visa-Pedrós de Golmés. Tanmateix, em falta una peça del puzle per encaixar que, de moment no hi ha manera de trobar, i que em serviria per confirmar el lligam parentiu exacte. El que sí he pogut saber, és que l’Eduard, el meu nou cosí tercer, tenia un germà que vivia a Lleida, i que havia viscut fa anys en el mateix domicili del seu pare, l’Eduard Santaolalla Moreno que, tal i com vaig explicar en l’article del setembre passat, va estar internat a la presó de Lleida a causa de la repressió franquista. Això ho hem pogut saber perquè el Boletín Oficial del Estado (BOE) de 20 de juliol de 1941 hi surt un llistat de noms de persones internades a la Prisión Provincial de Lérida, entre les quals hi havia un tal Eduardo Santaolalla Moreno, amb escrit que diu que el “Jefe del Estado, que Dios guarde ha concedido la libertad condicional provisional, sin liberación del destierro” (sic). Eduardo Santaolalla Moreno, natural de Puigcerdà, havia estat jutjat en el seu dia pel Tribunal para la Represión de la Masonería y el Comunismo.
En qualsevol cas, seguirem investigant per intentar trobar els resultats esperats. Tanmateix, això, moltes vegades no és possible, si no és a través d’un intercanvi d’informació mitjançant una conversa directa entre els familiars implicats. A veure si tot plegat ho podem acabar d’esbrinar.
