L’interès per l’habitatge cooperatiu, basat en un model de propietat col·lectiva, està creixent a Catalunya. En el cas de l’Alt Pirineu i Aran, almenys cinc grups de persones s’estan organitzant per tirar endavant iniciatives d’aquest tipus, sobretot a l’Alt Urgell i la Cerdanya. Els preus del sòl i els costos de construcció són un fre important de cara a fer factibles aquests projectes. Per això, des de l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran ressalten la importància de posar en marxa mesures com ara incentius fiscals o facilitar drets de superfície durant períodes determinats. Tot plegat, s’ha posat de manifest en una jornada a la Seu d’Urgell, on s’ha debatut sobre com aquest tipus de polítiques poden afavorir l’accés a l’habitatge.
La coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran, Júlia Leigh, considera que cal una tasca d’acompanyament als col·lectius que aposten per impulsar un projecte d’habitatge cooperatiu, feina que poden fer des d’aquesta organització i també amb la implicació de professionals amb perfils més tècnics. A més, ha apuntat que tirar endavant iniciatives d’aquest tipus requereixen “processos lents”, ja que cal treballar aspectes com la governança del grup i els drets i deures que tenen els seus integrants.
Un dels projectes que s’està treballant al municipi de Montellà i Martinet (Cerdanya) s’anomena ‘La Dovella’. En aquest cas, s’està explorant la possibilitat que el consistori els cedeixi un terreny per construir un edifici i disposar-ne del seu ús durant 75 anys. Leigh ha dit que recentment s’han iniciat converses amb l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per tirar endavant una altra iniciativa i que també hi ha un immoble mirat per fer un altre projecte d’aquest tipus a la vall de la Vansa.
La coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu ha explicat que des de la Taula d’Habitatge de l’Alt Pirineu i Aran s’ha creat com una “caixa d’eines” on s’apleguen documents que expliquen fórmules alternatives d’accés a l’habitatge, com ara la masoveria urbana. En aquest sentit, també s’han fet tasques d’assessorament, sobretot de cara a sensibilitzar la població sobre el que suposa aquest model “per perdre-li la por i que es vegi que és una altra manera més d’accedir a l’habitatge”, tal com ha dit Leigh.
Per la seva banda, la directora de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), Amàlia Sanz, ha comentat que en aquestes comarques de muntanya no hi ha “tant sòl disponible perquè es facin habitatges”, tenint en compte aspectes com ara l’orografia i la dispersió de la població en petits nuclis. De fet, un dels estudis duts a terme per aquesta institució el 2019 ja detectava que hi havia problemes d’accés a l’habitatge a la zona.
