El 30 de novembre de 2000 va ser una festa i els dies posteriors, la porta a un hivern llarg i fred, la ressaca de la festa. L’eufòria va donar pas a la reflexió i la preocupació per fer-ho bé. La declaració de Patrimoni era el millor caramel que podia rebre la Vall, en un moment en què necessitava un revulsiu per elevar la seva autoestima després d’anys convulsos de reformes urbanístiques polèmiques. Tenir un patrimoni valuós no és suficient, sense el reconeixement no avança, es queda estancat. I l’alcalde que portava les regnes del municipi des de feia cinc anys (1995), l’històric i carismàtic Joan Perelada, ho va copsar i no estava disposat a quedar-se de braços creuats. Volia revolucionar la Vall i posar el nom d’aquest municipi de l’Alta Ribagorça al mapa del món. I ho va aconseguir amb escreix, no només amb la distinció de la Unesco sinó amb tot el que va venir després, vint anys fins al final del seu mandat i poc abans que morís el novembre del 2021.El seu llegat així ho corrobora. La seva ombra és allargada. Si la revolució de la Vall a partir de la declaració té un nom aquest és sens dubte el de Perelada. Va assumir en primera persona el repte de millorar la situació de la Vall sobretot amb inversions, ho va entendre des del principi. Ser Patrimoni Mundial volia dir invertir a la Vall per oferir marca de qualitat. Va ensopegar anys de bonança i inversió de les administracions, se les va treballar, va fer molts kilòmetres, va picar a moltes portes. I ho va fer amb una manera de fer pròpia i genuïna, amb mà de ferro i guant de seda per abordar tots els temes. No coneixia la mandra, era un entusiasta i seductor nat, i sabia vendre els seus projectes amb una empatia inusual. Aconseguia que li compressin a pesar de que va canviar tres vegades de partit polític per acabar sent el que sempre havia sigut i volgut, únic i independent. Es va envoltar d’un bon equip per promoure i treballar el romànic, tècnics de la casa que havien viscut com ell l’evolució de la vall i la lluita pel seu reconeixement, persones de confiança perquè no fallés res i tot sortís bé. Es va crear el Consorci del Patrimoni de la Vall de Boí, integrat per diverses administracions, amb la finalitat de gestionar el canvi profund que el romànic havia d’encapçalar amb la nova distinció de la Unesco, que no només havia de cuidar sinó que no podia perdre. Cada cert temps hi ha inspeccions per assegurar-se que el Patrimoni segueix mereixent ser-ho. La transformació de la Vall no passava només pel romànic sinó que havia d’anar de la mà de altres elements cabdals com el Parc Nacional d’Aigüestortes, l’estació d’esquí de Boí Taüll, el balneari de Caldes de Boí, i el que més li preocupava a Perelada, el compromís dels veïns. Engrescar a la gent del territori perquè fes seu el Patrimoni, no només sentimentalment que no havia deixat de ser-ho mai, sinó a nivell social i econòmic. Fer partícep a la ciutadania de tots els canvis, amb consens i diàleg, i projectes que impliquessin beneficis per a la població.
Obres, inversions i visitants
Des de 1996 fins al 2010 es van dur a terme les restauracions de Santa Eulàlia d’Erill la vall, Sant Joan de Boí, Sant Quirc de Durro, Sant Climent de Taüll (pintures murals, mobles i museografia), la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, el campanar de Sant Feliu de Barruera, la consolidació estructural de Santa Maria de Taüll, intervenció arqueològica a Sant Climent de Taüll. Dintre del programa Romànic Obert del 2009 al 2015 es van fer intervencions a Sant Feliu de Barruera, Sant Joan de Boí, la Nativitat de Durro, Santa Eulàlia d’Erill, i Santa Maria de Taüll. Al 2013 es va intervenir a Sant Climent de Taüll (consolidació de pintures murals, recuperació de la capa profunda, museografia i màpping) i el 2015 es va actuar a l’Assumpció de Coll. El 2023 es va millorar l’accessibilitat de Sant Joan de Boí i es va fer una conservació curativa de les pintures de Sant Climent de Taüll. Finalment el 2024 es va començar la restauració i retorn del bany de Jesús de Santa Maria de Taüll. Queda pendent encara la restauració de Sant Feliu de Barruera, històrica reivindicació dels veïns d’aquesta població. La inversió en romànic d’aquests 25 anys és doncs molt notable i ha anat acompanyada d’un augment exponencial del nombre de visitants. Dels 59.983 visitants del 1999 i els 73.905 del 2000, es va passar als 124.132 al 2001. Aquesta xifra va créixer lleugerament el 2002 i es va disparar els anys 2003 i 2004 amb 146.812 i 149.637 visitants respectivament. El 2005 i el 2006 es va mantenir en els 146.163 i 146.828, i al 2007 va arribar als 157.026. A partir d’aquí el nombre de visitants va patir un lleuger retrocés entre els anys 2008 i 2014, comptabilitzant-se 141.734, 133.837, 120.227, 136.511,99.341 i 88.599 respectivament. El 2014 les xifres van tornar a assolir els 106.525 visitants, 116.973 el 2015, 152.455 el 2016, 147.176 el 2017, 131.721 el 2018 i 130.665 el 2019. La pandèmia del 2020 va reduir la xifra a 50.054, i va tornar a pujar el 2021 fins a 111.648. El 2022 es van enregistrar 124.3003 visitants, el 2023 135.146 i el 2024,122.454. La primera meitat del 2025 ja havia rebut 105.317 visitants.
La vall després de Perelada
Des de la retirada política de Perelada i la seva posterior mort, la Vall de Boí ha viscut una nova etapa on nous projectes han entrat amb força de la mà de la nova alcaldessa, Sonia Bruguera. Rellevar Perelada era un repte i una responsabilitat. A les inversions en romànic s’han sumat les fetes en turisme, l’activitat central del municipi, des de diverses àrees: ambiental, esportiva, social i cultural. La Vall es troba en ple debat i canvi de política pel que fa a l’habitatge i la mobilitat sostenible, però també en plena renovació de l’oferta turística on ha jugat un paper fonamental el Pla de Sostenibilitat finançat amb fons europeus Next Generation. El Outdoor Park, el bus elèctric, la sala polivalent multiusos que porta el nom de Perelada, la revisió del lloguer turístic d’habitatges, la regulació del caravaning i de l’afluència a les falles, i la immersió en les noves tecnologies i la mobilitat intel·ligent centren la gestió municipal. El futur s’encara també cap a la fixació de població tenint en compte que l’escola de la Vall no para de créixer en nombre d’inscrits. La Vall de Boí hagués pogut morir d’èxit després de la declaració, però va aprendre a regular i gestionar la seva presència al món. Ara comença un nou cicle amb nous reptes on ruralitat i globalitat es donen la mà.
