La Llei està per sobre de la ètica, de les creences i valors que una persona o grup té establertes? Les persones estem esclavitzades sota la Llei? Podem actuar com creiem s’ha de fer, encara que això vulneri una Llei?
La resposta han anat canviant amb els anys. Les llibertats de la ciutadania han disminuït en els darrers anys, en que la seguretat s’ha imposat. Inclòs Lleis aprovades pel Parlament el sistema judicial dificulta la seva aplicació i les endarrereix. Jutges determinen la seva interpretació, encara que vagi contra l’esperit de la Llei, impedint la decisió majoritària de la voluntat popular, com la Llei de l’Amnistia, aprovada fa més d’un any i aplicada sols en part.
Per altra banda, hi ha Lleis que posen en crisi la consciència de persones, ja que afecten als seus valors i principis, com la Llei de l’avortament i la de la eutanàsia. Tothom les ha d’obeir i les persones han d’adaptar la seva moral a la que digui una majoria parlamentària?
Precisament ambdós lleis tenen articles dedicats a l’objecció de consciència, per salvar la llibertat dels individus. Com són lleis que donen drets, tothom ha de poder disposar d’ells. Ara bé, els qui les han d’aplicar també han de poder exigir que se’ls respecti la seva consciència. Confiem que es resolgui bé, sense perjudicar a ningú. La llibertat de pensament és un dret humà essencial.
La submissió total de les persones a la Llei; el viure en un Estat legalista autoritari és un bon sistema democràtic?
En el judici de Nüremberg contra el nazis no es va acceptar la seva defensa de “obediència deguda”. Cada persona té la seva responsabilitat. No seria aplicable als soldats israelians que maten al poble palestí?
En el discurs de l’onze de setembre del president de la ANC Lluis Llach ens animava a la desobediència civil activa per lluitar per la defensa de la nostra nació, llengua, cultura. L’autodeterminació és un dret reconegut per organismes internacionals, però no per l’Estat espanyol. S’equivoca? La història ens demostra que els avenços en drets humans s’han aconseguit a base de contravenir lleis oficials; drets de les dones, de justícia social, d’igualtat de persones, etc. Ho coneixem bé els qui estaven contra la dictadura franquista.
Si hom considera que la seva consciència li demana de saltar-se una norma per considerar-la abusiva o injusta i ho fa, sap que córrer el risc de ser denunciat, jutjat d’acord amb la legislació del moment, i ser condemnat a pagar una multa o anar a la presó. Aquesta és la conseqüència a la que voluntàriament es sotmet. Si són poques persones, el resultat és aquest. Si són moltes, aleshores es crea un problema als governants que pot ser el germen d’aconseguir canviar la llei i fer-la més justa, més humana. Un exemple és l’objecció de consciència al servei militar. La lluita pels guanys socials suposen sacrificis de persones lliures, compromeses socialment. Gràcies a Déu que en hi ha. No les deixem soles.
L’ètica personal està per sobre de la Llei, que és una ètica de mínims.
