La Xina té una cultura del treball diferent de la nostra. Un empresari català ho va poder comprovar personalment. M’ho va explicar Emilio Palomares de la Fundació Institut Català d’Investigació Química (ICIQ-CERCA). La conversa anava sobre el considerable salt qualitatiu que han experimentat els productes made in China, sobretot d’aparells tecnològics i de vehicles elèctrics. Palomares va detallar un cas molt il·lustratiu sobre el miracle xinès. Un fabricant de pintures de Tarragona va decidir implantar un centre de producció a la Xina. Ho va fer clonant el sistema de treball que tenim a Espanya amb jornada laboral de dilluns a divendres, vacances i altres permisos. La secretària que havia contractat va aconsellar que no ho fes d’aquesta manera, però no va fer cas. Passat un temps, i donada la bona marxa del negoci, va necessitar ampliar l’horari de producció per atendre unes comandes urgents. L’empresari va proposar la plantilla que fes hores extres els caps de setmana. Li van contestar que no. L’industrial va pensar de seguida que els seus treballadors ja s’havien acomodat a l’estil occidental. Quan va demanar explicacions per la negativa li van contestar que com que no treballaven ni dissabtes ni diumenges es van buscar altres feines. Un cas similar el recull Addrián Díaz Marro al seu llibre 21 Claves para entender China en el siglo XXI, on explica que els xinesos només fan un dia de festa al mes. A casa nostra el debat se centra en la reducció de la jornada laboral. Se’ns menjaran.
Sessió: No iniciada
